Teresa coneixia Alba de Tormes perquè la seva germana petita Juana de Ahumada, es va casar amb un veí de la vila, Juan de Ovalle. La mare Teresa va passar alguna temporada a Alba, a casa de la seva germana.
Aquí hi van néixer els seus nebots Gonzalo de Ovalle, a qui ella ajudarà a col·locar com a patge al servei del Duc d’Alba, i, el 1560, la seva neboda Beatriz de Ahumada, batejada a la parròquia de Sant Pere amb el nom Beatriz, perquè així ho va voler la mare Teresa.
La Fundació d’Alba de Tormes, que la mare Teresa narra en el capítol 20 del Llibre de les Fundacions, es va fer gràcies al comptador del duc d’Alba, Francisco Velázquez i la seva dona Teresa de Layz, i a la intervenció com a mediadors de Juana de Ahumada, germana de la Santa i el seu marit Juan de Ovalle.
Estant a Toledo, després de tornar de Pastrana el juliol de 1569, la Mare Teresa rep una invitació de la seva germana Juana i el seu cunyat perquè vagi a Alba de Tormes. Allà li ofereixen fundar un convent de descalces, però la invitació no prosperà. Caldrà esperar fins a principis de 1571, dos mesos després de la fundació del convent de Salamanca. La mare Teresa de Jesús és cridada altra vegada pel comptador del duc d’Alba, de qui la Santa diu que era “home virtuós i ric”, i la seva dona, Teresa de Layz, els quals, al no tenir fills pretenien fundar un convent de religioses a Alba de Tormes amb el seu patrimoni, aconsellats per un religiós, «home de lletres i qualitat», a qui la mare Teresa no anomena, el qual va influir perquè es fes la fundació d’aquest convent.
No va gens senzill arribar a un acord, «harto trebajo se pasó en concertarnos», escriu la mare Teresa. El motiu l’explica ella mateixa: «yo siempre he pretendido que los monasterios que fundaba con renta, la tuviesen tan bastante que no hayan menester las monjas a sus deudos ni a ninguno; sino que de comer y vestir les den todo lo necesario en la casa, y las enfermas muy bien curadas; porque de faltarles lo necesario vienen muchos inconvenientes. Y para hacer muchos monasterios de pobreza sin renta, nunca me falta corazón y confianza, con certidumbre que no les ha Dios de faltar; y para hacerles de renta y con poca, todo me falta; por mejor tengo que no se funden».
I com que els fundadors «vinieron a ponerse en razón y dar bastante renta para el número» es va poder fer la fundació.
A finals de desembre, i mentre continuaven les negociacions per a la fundació, Teresa de Jesús, juntament amb Inés de Jesús, arriba a Alba, allotjant-se a casa dels seus germans, el matrimoni Ovalle, on avui hi ha el convent dels Pares Carmelites. Un cop en Alba, fa cridar monges de diferents comunitats per formar la comunitat.
El 20 de desembre el bisbe de Salamanca, Pedro González de Mendoza, concedeix la llicència. El 24 de gener de 1571 se signa l’escriptura, per la qual, Francisco i Teresa, cedeixen la seva casa d’Alba, així com altres finques confrontants pel convent de les carmelites. La signatura es va fer davant l’escrivà Francisco de Gante. Van signar l’escriptura Francisco Velázquez, Juan de Ovalle, a petició de Teresa Layz, i la mare Teresa de Jesús. L’endemà, 25 de gener de 1571, festa de la conversió de sant Pau, de qui la Mare Teresa era una gran devota, es va exposar el Santíssim Sagrament, portat en processó des de l’Església parroquial de Sant Pere.