Comença contemplant Jesús. Ell evangelitza mirant els malalts, anant cap a ells, tocant les seves ferides, regalant-los paraules de gràcia, inclinant-se. I això ho continua fent avui. Aquesta és la seva alegria desbordant.
No hi ha humanització del món dels malalts sense humanització d’un mateix. Molt més eficaç que la improvisació és la formació, per a aprendre de tots els missatges que transmeten els malalts i crear amb ells un vincle guaridor.
Descobreix la teva missió. A la societat actual, sobrecarregada de tensions i conflictes interns Jesús et convida a relligar-te als malalts, a explica’ls una història d’amor, a comunica’ls esperança. El temps que passes al costat d’un malalt és un temps sant, lloes a Déu i fas més creïble l’evangelització.
Mira amb atenció la santedat en els malalts. L’Esperit Sant està sobre teu i t’ha ungit per mirar amb compassió i tendresa la grandesa de cada malalt que està a la perifèria. Cadascun d’ells és “un alè profètic, un testimoniatge viu” (GE 8).
Posa’ls música. Enfront de la cultura de l’exclusió i la indiferència, no giris la mirada, no intentis dissimular la realitat; atura els teus passos, ves cap a ells, posa’ls música, entra a la casa seva amb l’alegria de l’Evangeli en els llavis. El malalt, més enllà dels teus planys i tristeses, cerca en tu recuperar l’esperança. Tu pots embellir la seva vida amb colors, pots inspirar la seva vida amb l’alè de l’Esperit.
Digue’ls des del cor, en aquest moment: Jesucrist t’estima, va donar la seva vida per salvar-te, i ara és viu al teu costat cada dia, per il·luminar-te, per enfortir-te, per alliberar-te.
Deixa’t evangelitzar per ells. Tu els mires, però ells també et miren. I amb la seva mirada t’evangelitzen. Ells et fan amic/ga de Jesús. No són alguna cosa, són algú.
Deixa’t sorprendre.
Quan dones la teva vida, reps la vida del malalt, i tots dos entreu en la sorpresa, la vida té gust de benaurança. Conrea la capacitat de sorpresa i agraïment per tot el que has rebut per poder donar esperança als malalts. Estar prop dels que sofreixen és un do que omple de bon perfum tota la casa.
Maria et regala les seves actituds envers els malalts.
- DISPONIBLE: “Aquí estic. Aquí em tens, pobre per a tu”.
- PELEGRINA DE LA FE: es posa en camí, per servir.
- AGRAÏDA: proclama la grandesa de Déu, amb les seves pròpies paraules, sense por.
- CONTEMPLATIVA: guarda totes aquestes coses en el seu cor.
Recorda aquestes paraules de santa Teresa: “Antes falte lo necesario a los sanos, que algunas piedades a los enfermos”.
PARAULES D’AGRAÏMENT DELS MALALTS
Pistes d’agraïment de part dels malalts
Gràcies. Amb la vostra escolta, proximitat, ànim, ajuda, tendresa, respecte, gratuïtat, alegria… heu aconseguit que la nostra vida, com a malalts, tingui gust de benaurança.
Gràcies. La vostra mirada ha despertat en nosaltres una santedat que desconeixíem. Només teníem al davant el dolor. No ens adonàvem de la bellesa que portem dins.
Gràcies.
Ens heu recordat que el mirar de Déu és estimar. A vegades li hem preguntat per què, sense entendre els seus camins. El vostre temps, passat gratuïtament al nostre costa, ha revifat la llum de Déu en la nostra foscor.
Gràcies. La vostra companyia, a voltes silenciosa perquè no sabíeu què dir, l’hem vist com un suport major que si ens haguéssiu fet grans discursos.
Gràcies. Perquè heu acceptat els nostres ritmes i us heu adaptat al nostre aire. Els malalts no sempre estem igual. Hi ha moments en què necessitem una mà que agafi la nostra, altres que busquem la calidesa de la paraula, i altres que necessitem silenci i solitud.
Gràcies. Perquè heu romàs, a vegades, llargues hores vetllant la nostra feblesa. En els vostres ulls cansats, amb somni, hem vist l’amor.
Gràcies a tu, Maria, mare de la vida. En cada mirada que ens han regalat hem vist els teus ulls, sempre misericordiosos. En cada somriure hi hem vist el teu. En cada gest hem vist els teus. Tot s’ha recreat a la teva font.
P. Pedro Tomás Navajas, ocd