Aquest diumenge, dia 22 d’octubre, celebrem el DOMUND. Voldria exposar breument el per què d’aquesta celebració i algunes qüestions estretament relacionades amb la mateixa.
El Domund és el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions. Se celebra a tot el món el penúltim diumenge del mes d’octubre, anomenat “mes de les missions”.
L’objectiu d’aquest dia és facilitar la col·laboració econòmica a aquelles persones que vulguin ajudar a l’Església en els territoris de missió, a càrrec de la Congregació per a l’Evangelització dels Pobles, i promoure les vocacions missioneres en el món.
Amb els diners recaptats se sosté la presència de l’Església en els 1.115 territoris de missió. La col·lecta del Domund és el suport anual que permet a l’Església anunciar la Bona Notícia a tot el món i fer costat als qui més sofreixen.
Per col·laborar amb el Domund, es pot fer un donatiu a les parròquies o directament a la Delegació de Missions de la diòcesi. Cada parròquia canalitza tots els donatius de missions a la delegació de missions de la diòcesi respectiva unint-la a la recaptació del dia del Domund.
L’Església catòlica celebra les missions el mes d’octubre, el mes del descobriment del continent americà i s’obrí una nova pàgina en la història de l’evangelització.
Cal afegir que la celebració del Domund ha de afegir una motivació per a nosaltres, els cristians: prendre consciència de la dimensió missionera de la nostra vida cristiana, ja que el cristià, pel fet de ser-ho, és missioner.
Per entendre-ho, cal tenir un concepte ampli de la missió; la missió no es redueix a anunciar l’evangeli als països anomenats estrictament “països de missió” sinó que comença en el propi entorn de cadascun de nosaltres. Tots necessitem ser evangelitzats i evangelitzar atès que l’evangelització és una exigència de la vida cristiana, ser cristià ens exigeix ser missioner.
En definitiva, el missioner és aquell que viu per als altres i en l’ambient que l’envolta; a més, l’evangelització es viu en el dia a dia, no en els grans esdeveniments. La nostra germana Teresina de Lisieux, des de la clausura de Lisieux, va ser proclamada copatrona de les missions juntament amb sant Francesc Xavier perquè va ser capaç de viure per als altres i va saber viure l’ordinari com a extraordinari. En això radica la grandesa i l’eficàcia del missioner.
Fr. Jose C. Gimeno, ocd