TROBADA DE CARMELITES SEGLARS DE DIVERSES FRATERNITATS
El dissabte 11 de març es va celebrar a les Ermites de Còrdova una trobada de carmelites seglars i frares, convocada pel Consell Provincial de l’OCDS proposta pels pares Amando Cantó i Fernando Donaire, juntament amb la comunitat OCDS en formació de Les Ermites. Amb el lema “Amics forts de Déu?”, van venir a la trobada més de 80 carmelites seglars de diverses comunitats d’Andalusia, Madrid i Caravaca de la Cruz. Entre els frares, a més d’alguns frares de Còrdova i Madrid, cal destacar la presència dels estudiants de l’orde.
Després d’invocar la presència i l’ajuda de l’Esperit Sant, s’inaugurà a l’església la jornada amb unes paraules del superior provincial, P. Antonio Ángel Sánchez Cabezas, recordant el desig i la crida que comparteixen els carmelites de les tres branques de l’orde: seguir el Senyor amb l’ajuda de Maria Verge i a l’estil dels sants fundadors.
Tot seguit, el P. Amando va explicar que el projecte d’aquesta jornada s’inspirava en la Declaració Carismàtica, la qual ens convida a renovar el carisma, sense cansar-nos mai de formar-nos, cuidar-nos i escoltar-nos per tal d’establir, entre els frares, les monges i els seglars, noves relacions fundades en la complementarietat dels estats de vida, la igualtat en la dignitat i el respecte de la missió específica de cadascun. Citant la carta del pare General al Carmel Seglar del 2022, ens animà a tornar als orígens, a santa Teresa, i a ser com aquells cinc que s’estimaven en Crist.
També van ser inspiradores les paraules del president del Consell Provincial de la OCDS José Manuel Triano, el qual va remarcar la importància de l’intercanvi entre els seglars, els pares i les mares per cercar respostes concretes a la pregunta que ens del lema que ens havia reunit i a caminar junts vers el futur, recolzant-nos els uns als altres.
No menys interessant va ser la intervenció de Miriam, encarregada de presentar als assistents el projecte que s’està duent a terme a les Ermites, on una comunitat OCDS en formació fa uns mesos que ha rellevat els frares per continuar oferint presència carmelitana, acolliment i servei als qui desitgin acostar-se cercant de pau i oració en aquest lloc impressionant, bressol de vida eremítica i d’oració des del segle II d. C. I ho fan a l’estil teresià, procurant que Marta i Maria vagin sempre juntes.
En acabar es van formar grups per compartir i reflexionar sobre tots aquests reptes i perspectives.
El dinar va ser un moment d’autèntica alegria i familiaritat. Tots van aportar alguna cosa, plats casolans o especialitats dels seus llocs d’origen, sense oblidar un exquisit pastís decorat amb l’escut de l’orde. Havent dinat, es posaren en comú els comentaris que havien sorgit en els diferents grups de treball, i després sortirem a fer una petita passejada pel parc de les Ermites acompanyats per la Miriam. Particularment commovedor va ser quan, reunits davant d’una petita cova anomenada “La cova d’Elías”, Miriam ens va convidar a escoltar el silenci i a sentir la presència de Déu enmig nostre.
La jornada es va clausurar amb l’Eucaristia presidida pel pare provincial i animada amb uns bellíssims cants, plens de calidesa i profunditat. L’evangeli de la trobada de Jesús amb la Samaritana, que tan agradava a santa Teresa, va posar el fermall d’or a aquesta trobada. Després de les obligades fotos de grup, cadascun va emprendre el retorn a casa plens d’agraïment i amb ganes de cridar: “Senyor, fes que caminem junts!”.
