Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants»
11-06-2021
«Anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants»

Aquest diumenge, després de les festes que han “prorrogat” la celebració de la Pasqua, tornem a llegir i celebrar l'evangeli que “toca” aquest any, el de sant Marc. Aquest evangeli, com els altres, conté una bona quantitat de paràboles, un dels mètodes de predicació preferits de Jesús perquè és una manera d'expressar idees complicades i que es puguin entendre en diferents contextos i nivells; és a dir, que gairebé tothom pot comprendre a què s'està referint Jesús; una altra cosa molt diferent és que s'accepti o contempli la realitat de la mateixa manera.

Ja la primera lectura utilitza el sobreentès parlant “del món d’allò que creix”, una metàfora del món del camp, per fer entendre millor realitats que no són només materials: el Senyor planta, replanta, cuida, poda i té cura dels éssers vius que, creixen i viuen sense que, aparentment, es vegi com, una dinàmica que il·lustra els esdeveniments espirituals.

Des de sempre s'ha vist la força oculta de Déu intervenint en els processos naturals, especialment en els que impliquen vida i desenvolupament. Jesús parla de la realitat nova del Regne de Déu que entra i desenvolupa la història a partir de la seva presència, els seus gestos, les seves paraules i opcions. Es tracta d'una intervenció divina que no és directa ni visible, que no es pot apreciar a través de la “causalitat”, com fa la ciència o la reflexió inductiva. Les paràboles gairebé es converteixen en analogies que parlen del veritable poder de Déu, que interactua amb la vida mateixa, fent-la créixer i canviar des de dins.

Però, per percebre aquesta autèntica força de Déu, és imprescindible creure, veure el cor de la realitat més enllà de les aparences. Perquè Jesús no parla d'un procés natural, de quelcom produït per la realitat gràcies als seus propis processos, sinó d'una intervenció destinada a reconstruir, reconstituir, reiniciar la manera humana de viure junts. Aquesta realitat, que creix de forma imparable sense apreciar-se, és humana però té un cor diví que la mou i motiva. No es desplega a la vista, per vies normals, però és aquí, més veritable del que creiem i vivim. Les paràboles o analogies no parlen solament de la manera de treballar la gràcia i la presència divina en Jesús, sinó també del seu objectiu: la construcció d’un regne, el Regne, un espai original i nou on tots hi tenim un lloc i unes relacions sanes i beneficioses que ens fan madurar i aconseguir la nostra meta veritable.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 17, 22-24)

Això diu el Senyor: «També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement en una muntanya ben alta, en una muntanya de la serralada d'Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota mena s'ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge. Tots els arbres del bosc sabran que jo sóc el Senyor. Jo abaixo els arbres alts i faig créixer els menuts, asseco els arbres verds i faig reverdir els secs. Sóc jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5,6-10)

Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrats lluny del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure sense veure'l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionem res més que ser-li plaents, tant ara que som en el cos com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre el que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 4,26-34)

En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el regne de Déu passa com quan un home sembra el gra a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dintre les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se'n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.» Deia també: «A què podem comparar el regne de Déu? Quina paràbola li escauria? És com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.» Jesús anunciava el regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l'entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles.