Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor»
03-12-2021
«Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor»

A partir d'aquest segon diumenge, comencem a recordar els esdeveniments que van envoltar la primera “vinguda” (advent) del Senyor Jesús, sense perdre de vista la segona i, sobretot, la “visita mitjana”, que  és, l'alegria i la realitat de la presència viva de Crist entre els seus, a l'Església i en el món. La primera vinguda, l'arribada del messies, està estretament relacionada amb la predicació de Joan Baptista, el darrer profeta. La primera lectura posa en context aquesta predicació amb la situació històrica de l'anomenat “segon èxode”, el retorn des de la captivitat de Babilònia (anunciat pel profeta Baruc). Es tracta de preparar-se per acollir i col·laborar en la intervenció de Déu que fa tornar els seus de l'exili. A l’evangeli, Lluc intenta precisar al màxim la data històrica del començament de la predicació del Baptista per situar a qui ve, Crist, en la història universal.

El profeta Joan comença a actuar: aquest nou èxode, intervenció divina, comença molt a prop, a l'interior de cadascú, per prendre una decisió que compromet per a tota la vida. Es tracta de preparar-se (preparar-nos) des de dins per rebre a qui arriba, siguem capaços de distingir la visita del Déu viu i el reconeixem com un més entre nosaltres. En aquesta preparació i actitud hi ha el missatge de l'evangeli per a nosaltres: és l'única manera que tenim per reconèixer Crist que continua venint i trobant-se diàriament amb nosaltres. Aquesta obertura i conversió és la que ens capacita per percebre i experimentar que “aquesta fi de totes les coses” no està tan llunyana, sinó que està arribant, que advé una mica més cada dia, especialment, quan el mateix Senyor es fa més present en la nostra existència. D'aquí la invitació a aplanar valls i rebaixar muntanyes –cadascú sap a què es refereix això en les nostres vides concretes– però, per sobre de tot, a esperar veure la salvació de Déu. En aquest temps experimentem també què representa aquesta celebració litúrgica: moments especials triats (kairós) per a la revelació i la trobada amb el Déu que ve a nosaltres en aquest Home nou, Jesucrist. I cada trobada amb Ell és trobada real amb la salvació, amb la plenitud, amb la vida per sempre, que es van manifestar en uns moments especials i significatius de la història però que continuen presentes entre nosaltres avui i cada dia, fins a la fi del món.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Baruc (Ba 5,1-9)

Jerusalem, treu-te el vestit de dol i d'aflicció, i engalana't per sempre amb la glòria de Déu. Vesteix-te amb el mantell de la bondat de Déu, posa't al front per diadema la glòria de l'Etern. Déu farà que sota el cel es vegi pertot arreu la teva resplendor i tindràs per sempre aquest nom, que Déu t'imposarà: Possessió-pacífica-del-bé i Glòria-del-culte-a-Déu. Alça't, Jerusalem, guaita des del cim cap a l'orient i veuràs com, per ordre del Sant, es reuneixen els teus fills de llevant i de ponent; canten d'alegria recordant l'obra de Déu. Quan van sortir de tu, caminaven escortats d'enemics, però ara Déu te'ls retorna portats gloriosament com en un tron reial. Déu ordena que s'abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s'omplin les fondalades i s'anivelli la terra, perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu. Fins els boscos i tots els arbres aromàtics faran ombra a Israel per manament de Déu. Déu conduirà Israel, ple d'alegria, a la llum de la seva glòria, amb aquella bondat i aquell amor que li són propis.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,4-6.8,11)

Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l'evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d'una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist. Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l'amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s'enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d'esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d'aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 3,1-6)

L'any quinzè del regnat de l'emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d'Abilena, durant el pontificat d'Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE