Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent»
17-06-2022
«Els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent»

La celebració dominical de la passada setmana ens va apropar al veritable rostre de Déu (el seu ser Trinitat), la d'avui ens porta a la festa de la seva proximitat efectiva, de la seva humanitat, en el Sagrament de l'Eucaristia. Jesús, Paraula viva de Déu, no solament va venir i va viure entre nosaltres sinó que va voler quedar-se per acompanyar-nos, per mostrar-nos que la seva redempció ha canviat veritablement la realitat, per mantenir i guiar la seva Església fins el seu retorn. Aquesta presència i proximitat real de Déu és un dels fruits de l'Aliança. La tenda de la Trobada, primer, el Temple després, signifiquen que és Déu viu qui ha buscat els seus per reunir-los, i que Ell es pot trobar ben proper en el Temple, amb les ganes i il·lusió de viure, de lluitar per ser millors, per allunyar la injustícia, per estar sempre alerta perquè el mal no faci estada en els cors.

La presència divina única es viu especialment en el culte (primera lectura): els sacertdots porten a la presència de Déu les ofrenes que signifiquen l'amor, la fe i el respecte del poble juntament amb els seus desitjos, peticions i sentiments, com ens testimonia el llibre dels Salms. Jesús, Paraula viva de Déu feta carn, va resumir i va portar a la seva plenitud aquesta presència divina, especialment amb la seva pròpia persona. Ell és el nou Temple, la nova Llei, l’únic Lloc de trobada plena entre Déu i l'home, i no solament amb Israel, sinó amb tots els qui poblem aquest món.

Per a mantenir viu tot això després de la seva mort, per a mantenir la seva presència “carnal” i no només espiritual (mitjançant l'Esperit), Jesús va reunir els seus per última vegada, per celebrar la Pasqua, per acomiadar-se d'ells, i en aquest sopar va identificar el pa que es partia i repartia amb el seu propi cos –la seva presència– i una de les copes –potser la de l'acció de gràcies– amb la seva pròpia sang i vida. Aquest mateix cos i aquesta mateixa sang van ser lliurats poc després per a la salvació de tots, així que aquelles paraules seves van ser correctament enteses com la millor manera de fer present, de reviure la seva vida i el seu misteri, la seva veritable realitat com a Fill de Déu i Redemptor.

Aquest sopar va ser el darrer de molts altres banquets en els quals Jesús s’havia reunit amb els indesitjables religiosament del seu temps per a fer-los arribar l'amor de Déu, el d’aquestes multiplicacions com la que narra l'Evangeli d’avui. Com a Església, ens alimentem i alimentem als altres amb el Cos de Crist. Jesús pren el que és nostre, el que hi ha, i ho fa arribar a tothom, transformat en Ell perquè, en realitat, Ell és l'aliment, la vida, la salvació, el perdó dels pecats, la vida nova que ens regala Déu.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 14,18-20)

En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris.» I Abram li donà el delme de tot el botí.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 11,23-26)

Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial.» Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial.» Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 9,11b-17)

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent i curava els qui en tenien necessitat. Veient que començava a fer-se tard, els dotze anaren a dir-li: «Acomiadeu la gent. Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant, i puguin trobar-hi queviures; aquí és un lloc despoblat.» Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.» Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos. ¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per tota aquesta gentada?» Tots plegats eren uns cinc mil homes. Ell digué als deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta.» Els deixebles ho feren i tothom s’assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de les sobres.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........