Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel»
27-05-2022
«Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel»

Som al penúltim diumenge de Pasqua. la gran festa de l'Ascensió del Senyor, el final d'aquests quaranta dies, d’aquesta altra quaresma “pasqual” en la qual Jesús, com ens recorda la primera lectura, s’ha  presentat “als apòstols, que havia escollit, mogut per l'Esperit Sant”, després de la Passió per a donar-los “nombroses proves que estava viu” i parlar-los “del regne de Déu”. La lectura ens deixa a les seves últimes paraules: “no us allunyeu de Jerusalem, espereu aquí la promesa del Pare: sereu batejats amb Esperit Sant”. Fins i tot en aquests últims instants tan solemnes, va haver de respondre preguntes que posaven de relleu la mala comprensió dels seus apòstols respecte la seva persona i la seva missió. Res d'això el va desanimar, com no ho havia fet en la seva vida humana, ni ho fa ara: no toca ni serveix de res saber les dates i els termes establerts pel Pare. A nosaltres ens cal esperar, units en la pregària, per a rebre l'Esperit i ser els seus testimonis. Tot està fet i tot s’ha complert, per això Jesús ja pot tornar al Pare, “ascendir” cap a Déu, ocultant-se en Ell després d'haver-lo revelat totalment. Déu, en Crist, va venir com a home i ara, com a home, torna a Déu, canviant per sempre, acabant la creació. Des d’aquest moment, ni Déu ni l'home són com abans. Com diria sant Joan de la Creu, ‘On et vas amagar… havent-me ferit’. Jesús torna al Pare, del qual procedeix, però també resta amb els seus, amb nosaltres, per mantenir i encoratjar la missió de fer arribar a tothom la veritat: qui és Déu i qui som cadascun de nosaltres. Com que el Fill torna al Pare, rebem l'Esperit per mantenir viva la comunió, recordar la història real viscuda i prolongar les seves conseqüències, que són per sempre, fins que Jesús torni com avui el veiem marxar.

L'Evangeli d'avui és un cas únic en la litúrgia de la Paraula. Com que enguany llegim l’Evangeli de sant Lluc, aquest text coincideix amb la primera lectura dels Fets dels Apòstols també atribuïts a Lluc. L'Evangeli i els Fets són dos volums d'una mateixa història, la de Jesús que continuen els seus deixebles, la seva Església, i avui coincideixen el final d'aquell i el principi d'aquest. Jesús, abans de separar-se d'ells per pujar al cel, els confirmà tot el que ha succeït davant els seus ulls: s'han complert les promeses de Déu en la vida, passió, mort i resurrecció del Messies. Però aquest no és el final, sinó el principi: s'ha de predicar “la conversió i el perdó dels pecats a tots els pobles” començant per on estan. Jesús els va fer, ens fa avui a tots, testimonis de tot això, especialment un cop revestits tots amb la força de l’Esperit. L'Evangeli acaba aquí: els deixebles reprenen la seva vida i compromís com a jueus, estant sempre en el temple, encara que amb gran alegria. Els faltava la darrera i decisiva empenta, aquesta “força de l'alt”, el mateix Esperit de Déu, “causant”, motivador i sostenidor de la història humana de Jesús que ara conclou, i voldrà, i aconseguirà, fer el mateix amb els seus deixebles, amb la seva Església.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 1,1-11)

En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la passió, se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del regne de Déu.

Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant.» Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?» Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra.»

Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava, quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,17-23)

Germans, demano al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell; li demano també que il·lumini la mirada interior del vostre cor perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l’heretat que ell us dóna entre els sants. Que conegueu també la grandesa immensa del poder que obra en vosaltres, els creients, vull dir l’eficàcia de la seva força i de la seva sobirania amb què obrà quan ressuscità el Crist d’entre els morts, i el féu seure a la seva dreta dalt el cel, per damunt de tots els governants i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, per damunt de tots els títols que es poden donar en el nostre món i en l’altre. Tot ho ha posat sota els seus peus, i a ell l’ha fet cap de tot i l’ha donat a l’Església, que és el seu cos i el seu complement, ell que té en totes les coses la seva plenitud.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (24,46-53)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis. Ara, jo us enviaré el do que el Pare ha promès, i vindrà sobre vosaltres; no us mogueu de la ciutat fins que haureu estat revestits del poder que us vindrà de dalt.» Després se’ls endugué fora, fins a prop de Bet-Hània, alçà les mans i els beneí. Mentre els beneïa, s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel; ells es prosternaren adorant-lo. Després, plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem. I contínuament eren al temple donant gràcies a Déu.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........