Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell»
20-05-2022
«Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell»

L'anunci de la Pasqua, que Jesús ha ressuscitat després de la seva passió i mort i que ja no mor més perquè era, és i serà el Fill de Déu que manifesta en la nostra carn la veritable naturalesa de Déu, que és comunió, servei i amor i, sobretot, ha vingut a nosaltres per a redimir-nos i romandre aquí fins que tots arribem a aquesta meta, va suscitar, des del principi, grans i greus debats entre els creients.

Ho veiem a la primera lectura que mostra com va sorgir i es va resoldre una de les polèmiques més importants i fonamentals: què significa realment la màxima revelació de Déu en Crist, una nova aliança, una nova relació entre Déu i els homes. Jesús era jueu, membre convençut i practicant de l'aliança d'Israel; va ser circumcidat i va respectar cada dia de la seva vida els preceptes de la religió. Va entendre i va interpretar la Paraula de Déu com un jueu, portant-la fins al seu límit, complint-la i manifestant en la seva vida, entrega i resurrecció la manera com Déu volia fer realitat les seves promeses. La seva vida mostra que l'aliança no era una “religió” solament, això és, un règim institucionalitzat per a les relacions amb Déu com a protector i sustentador d'Israel, sinó una veritable relació d'amistat i d'amor, almenys per part de Déu.

I per això, Ell estava disposat i ens preparava per poder fer realitat totes les promeses. La salvació, doncs, ja no ve de la Llei de Moisès i les seves exigències, sinó de Jesús perquè només en Ell es fan realitat la presència i el compliment de les promeses de l'aliança. Ell és la nova Aliança, la relació amb Déu que ens introdueix de veritat en la seva pròpia vida i “essència”, com diu l'Evangeli. “Salvar-se” no és complir un expedient i passar, encara que sigui pels pèls per la “gatera” cap a la vida eterna, sinó viure l'amor guardant la Paraula de Jesús. Teresa de Jesús d’això en deia directament amistat, ser “amics forts de Déu” a través de l'Amic que mai falla. De la seva mà, arriba el Pare i fa de nosaltres la seva casa, habita en la nostra vida i, per tant, nosaltres anem compartint la seva. Sense presses. Estimar i guardar la Paraula defineixen clarament la mena de relació: ens atreu l'amor, el do, el regal i ens hi adherim quan l'imitem en la nostra pròpia vida. És un procés, una vida, en el centre i el cor de la qual hi ha l'Esperit Sant, que ja es comença a esmentar. L'Esperit és Qui Faltava, Qui dona valor a la Paraula i al Crist mateix, Qui ens fa fills de tal Pare. Ell ho ha ensenyat i torna a ensenyar-ho tot, ho recorda en la vivència diària, en l'oració, en la celebració, en la meditació i estudi de la Paraula i, sobretot, en la pràctica de tot això.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 15,1-2.22-29)

En aquells dies, uns que havien baixat de Judea ensenyaven als germans d’Antioquia que si no es feien circumcidar d’acord amb la Llei de Moisès no podien salvar-se. Això portà una desavinença i una discussió tan seriosa de Pau i Bernabé amb ells que decidiren que Pau i Bernabé, amb alguns més, pugessin a Jerusalem per tractar d’aquesta qüestió amb els apòstols i els preveres.

Llavors els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d’elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans. Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no jueus d’Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d’entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d’escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l’Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d’imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contraure un matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau.»

» Segona Lectura

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,10-14.22-23)

L’àngel em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristal·lina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell. No hi vaig veure el santuari del temple, perquè el Senyor, Déu de l’univers, amb l’Anyell, és el santuari. La ciutat no necessita que la il·luminin el sol o la lluna, perquè la glòria de Déu l’omple de claror i l’Anyell li fa llum.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 14,23-29)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles : «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No una pau com la que dóna el món. Que s’asserenin els vostres cors, no us acovardiu! Heu sentit que us deia: Me’n vaig, però tornaré. Si m’estimeu, us alegrareu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. Us ho dic per endavant perquè cregueu quan ho veureu.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........