Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Us dono un manament nou»
13-05-2022
«Us dono un manament nou»

La Paraula de Déu, en el cinquè diumenge de Pasqua, ens convida a viure plenament el centre del missatge cristià: el lliurament al manament de l'amor veritable i l'anunci de la presència viva de Crist, que ens guia i encoratja.

A la primera lectura se'ns narra el final del primer viatge missioner dels apòstols i deixebles. Pau i Bernabé, després de recórrer bona part de la costa mediterrània, retornen a Antioquia, la ciutat i comunitat d'on havien partit enviats per l'Esperit Sant. Durant el viatge missioner, s’han esforçat especialment en animar els deixebles exhortant-los a perseverar en la fe, una fe que a penes han fet seva. També els recorden ben clarament la veritat: que cal passar moltes tribulacions per a entrar en el regne de Déu. En les visites, també han deixat una mínima estructura de preveres per tenir cura de les comunitats i, sobretot, les van encomanar al Senyor en qui havien cregut, perquè es mostrés veritablement com el Pastor que iniciat tot això i ara hi donaria suport.

Tot això deriva i està basat en el que havia passat en el Cenacle. Efectivament, l’Evangeli diu que quan Judes va ser fora, Jesús manifesta que comença la fi de la seva història i vida terrenal. És el moment de la glorificació del Fill de l'Home, ara sí que es posarà de manifest qui és Ell de veritat i també l'autèntica essència de Déu, retornada a l'home. El temps s'esgota però val la pena perquè és la culminació de la seva vida, aconseguit l'objectiu pel qual ha vingut i viscut. El lliurament ha estat total, fins al final i definitiva, i la mort en creu del Fill de l'Home posa Déu i l'home en el seu lloc, revelant-se en el cor de cadascun. Jesús aprofita molt bé el poc temps que li queda amb els seus per a fer-los lliurament de la Paraula que ho explica i canvia tot. El que ha fet Jesús és estimar-los fins a l'extrem (cf. Jn 13,1), de manera efectiva, real, històrica i així manifesta qui és Déu i també qui som nosaltres. “Us dono” –diu–, és a dir, us regalo, us lliuro, un nou manament per tot el que ha passat i, sobretot, per tot el que s’esdevindrà. El regal és un “manament”, que recull i explica el contingut profund de l'Aliança, no com una prescripció legal sinó com a realitat de comunió personal. En primer lloc, Jesús està en comunió amb el Pare perquè estima els seus fins a l'extrem, i després, aquest és el camí per als deixebles per aconseguir aquesta mateixa comunió amb Déu i entre ells. Aquest, a més, és el “senyal”, el signe dels seguidors del Mestre per a arribar a ser com Ell i no més, i sobretot, no una altra cosa (Jn 13,16-17).

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 14,21b-27)

En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut. Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir. Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

» Segona Lectura

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 21,1-5a)

Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat.» Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 13,31-33a.34-35)

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.

»Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........