Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

"Ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u"
06-05-2022
"Ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u"

La Paraula de Déu d’aquest diumenge ens parla del Crist ressuscitat a través de la figura de Crist Pastor, el cap de la seva comunitat que el proposa com a referent per als homes i dones del nostre món.  L'Escriptura utilitza el concepte Pastor per a parlar del Senyor Jesús com a centre, guardià, protector, dirigent de l'Església que ha reunit i sustenta perquè el continuï fent present, encarnat, fins a la fi dels temps. Com bé sabem, el pastor per excel·lència va ser el rei David, el qual va saber trobar el difícil equilibri de representar l'autoritat de Déu entre els homes. Israel necessitava un rei, això creien, però Déu era el veritable rei d'Israel així que aquest rei ungit, havia de viure mirant Déu amb fidelitat (el cor de David sempre va ser de Déu) però també mirant els homes i les seves necessitats, buscant sempre la seva convivència perquè progressar i mantenir viva la seva aliança amb Déu. Tanmateix, David era un home, i com a tal, subjecte a totes les febleses i caient en tots els pecats dels homes i dels poderosos. Els deixebles de Jesús, “sobrepassats” per la realitat de la Resurrecció, van adoptar la figura del rei pastor per significar la veritable actuació de Crist entre els homes.

La vida recuperada i renovada del Crist Ressuscitat el posa pel damunt de tot i tots però, a la vegada, la seva vida terrenal i la passió i mort el fa proper a la vida dels qui encara vivim en la carn i hem de bregar amb els inconvenients de l'existència i els seus problemes. La realitat de Crist Pastor ens deslliura de triomfalismes enganyosos perquè, ni com a cristians ni com a catòlics ni com a homes, “avancem” per mantenir-nos a un nivell. Més aviat anem amunt i avall, enrere i endavant, però sabem que mai anem solos. Crist ens assegura que som les seves ovelles, ens coneix a cadascú de nosaltres i mentre el seguim no ens perdrem, ni morirem. Ningú pot arrabassar-nos de les mans mateixes de Déu. I Jesús és un amb el Pare, tot el seu poder i voluntat d'estimar, perdonar, en contacte amb nosaltres. Encara que l'Església sigui, també, una organització, per nosaltres és, sobretot, una família, en carn i esperit, però fortament arrelada a aquest món gràcies al seu Mestre, Senyor i Pastor, que va venir per a això i no marxarà fins que ens porti amb Ell.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 13,14.43-52)

En aquells dies, Pau i Bernabé continuaren el seu viatge des de Perga i arribaren a Antioquia de Pisídia. El dissabte entraren a la sinagoga i s’assegueren. Quan ja es dispersava la gent reunida a la sinagoga, molts dels jueus i dels prosèlits seguiren Pau i Bernabé. Ells els parlaven, mirant de persuadir-los que es mantinguessin fidels a la gràcia de Déu. El dissabte vinent gairebé tota la ciutat es reuní per escoltar la paraula del Senyor. Quan els jueus veieren aquella multitud, s’engelosiren tant que es posaren a impugnar amb paraules injurioses tot el que deia Pau. Però Pau i Bernabé els respongueren amb valentia: «Era el nostre deure anunciar-vos primer a vosaltres la paraula de Déu. Però ja que vosaltres no la voleu rebre i us feu vosaltres mateixos indignes de la vida eterna, ara ens adreçarem als qui no són jueus. Així ens ho té ordenat el Senyor: “T’he fet llum de les nacions perquè portis la salvació fins als límits de la terra”.»

Quan sentiren això els qui no eren jueus, se n’alegraren, i lloaven la paraula del Senyor. Tots aquells que Déu havia destinat a la vida eterna es convertiren a la fe. La paraula del Senyor s’escampava per tota la regió.

Però els jueus instigaren les dones devotes més distingides i els principals de la ciutat a promoure una persecució contra Pau i Bernabé, fins que els expulsaren del seu territori. Ells, en senyal de protesta, s’espolsaren els peus sobre els qui els feien marxar, i se n’anaren a Iconi. Els convertits de nou vivien feliços, plens d’alegria i de l’Esperit Sant.

» Segona Lectura

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 7,9.14b-17)

Jo, Joan, vaig veure una multitud tan gran que ningú no hauria pogut comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans. Un dels ancians em digué: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs. Per això estan davant el tron de Déu, donant-li culte nit i dia dins el seu santuari. El qui seu en el tron els protegirà amb la seva presència, mai més no passaran fam, mai més no passaran set, ni estaran exposats al sol ni a la calor, perquè l’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls.»

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 10,27-30)

En aquell temps, digué Jesús: «Les meves ovelles reconeixen la meva veu. També jo les reconec i elles em segueixen. Jo els dono la vida eterna: no es perdran mai ni me les prendrà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no ho podrà arrencar de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........