Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»
29-04-2022
«Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.»

El temps de Pasqua és un espai i lloc privilegiats per apropar-nos al nucli de la nostra fe: Crist Ressuscitat. Creure en Jesús no és acceptar una sèrie d'idees o creences, sinó haver trobat, i trobar cada dia, el mateix Jesús present enmig de la seva comunitat i família, però també en cada home que habita aquest món. Per Pasqua entenem que el Fill de Déu va venir per quedar-se, per caminar al costat nostre. Així, a la primera lectura veiem que mentre la comunitat creient es lliura a la missió que ha rebut i s’enfronta als mateixos poders que van voler treure Jesús d'aquest món, Ell camina per on vol i entre els qui vol per trobar-los, inquietar-los, fer-los saber a poc a poc que segueix amb ells, que comparteix tot els seus, nostres, neguits. Perquè una realitat té a veure amb l'altra. És a dir, la força que sosté els apòstols, llavors i ara, davant els poders que els volen anul·lar o fer callar, continua sent la certesa que Ell és present, sostenint, perdonant, animant i, en última instància, acompanyant-nos en el trànsit de la mort que Ell  ja ha travessat i que, des de llavors, il·lumina.

L'Evangeli ens deixa el relat d'una d'aquestes trobades, uns relats molt recordats i valorats en la primera Església perquè n’hi ha pocs i ajuden molt a entendre com nosaltres mateixos ens trobem amb Ell. En aquest, Jesús s’apropa als seus en el mateix lloc on els va trobar la primera vegada, al costat del llac de Galilea, i amb el mateix context: mentre estan pescant, com abans de començar aquesta aventura i història. Els deixebles –que ho són encara que no ho sembli– surten a pescar, com sempre, però no capturen res, el seu treball i esforç no ha servit per a res. En aquest moment Jesús viu es deixa veure, però ells no el reconeixen, fins que Ell els demana que tornin a llençar la xarxa i, efectivament, la treuen plena de peixos a vessar. És el deixeble estimat de Jesús qui el reconeix, l'amor supera l'abandó i la infidelitat. Per contra, Pere també el veu i s’esmuny, però ja li arribarà el moment, temut i desitjat, de trobar el Mestre. Un cop a terra, el quadre canvia i els deixebles entren en l'ambient disposat per Jesús: unes brases amb peix, als que Ell n'hi afegeix del han pescat. Ningú pregunta res, però tots saben bé qui és, mentre comparteixen l'aliment que els retorna a la fraternitat, a la comunió amb el Mestre Ressuscitat. Tot seguit, Pere té la seva trobada personal amb Ell. Si van ser tres les negacions, ara cal confessar tres vegades que s'acull l'amor de Jesús. La trobada és més per a ell que per a Jesús el qual no ha vingut a passar comptes sinó a donar perdó, amistat, amor. Pere veu confirmada la seva missió i el darrer sentit de la seva vida: posar-se totalment en mans del Mestre sabent que això li comportarà, com a Ell, la mort, el lliurament total. La paraula clau és ara la mateixa del principi: Segueix-me. Es tracta de seguir, imitar, obrar realment a la vida tal com Ell ho feia. Avui, com ahir, calen imitadors, deixebles, no n’hi ha prou amb els ‘admiradors’.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 5,27b-32.40b-41)

En aquells dies els apòstols comparegueren davant el sanedrí, i el gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d’ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d’aquest home.» Pere i els apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d’Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n’és també testimoni l’Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l’obeeixen.» Ells prohibiren als apòstols de parlar més en nom de Jesús, i els deixaren anar. Els apòstols es retiraren del tribunal del sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.

» Segona Lectura

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan (Ap 5,11-14)

Jo, Joan, tot mirant la visió vaig sentir les veus d’una multitud d’àngels que rodejava el tron de Déu, junt amb els vivents i els ancians. Eren milers i miríades de miríades que cridaven: «L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança.» Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que deien: «Al qui seu al tron i a l’Anyell sigui donada la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.» Els quatre vivents responien: «Amén.» I els ancians es prosternaren adorant.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Joan (Jn 21,1-19)

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res.

Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.

Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.

[Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.» Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.» Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........