Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Al principi ja existia el qui és la Paraula.»
31-12-2021
«Al principi ja existia el qui és la Paraula.»

Enguany les festes sembla que s'apilonen, perquè ahir tancàvem l'Octava del Nadal amb la solemnitat de Maria, Mare de Déu, i en aquest segon diumenge les lectures connecten directament amb el dia de Nadal i amb la gran tradició bíblica i la gran Tradició de la nostra Església d’occident.

Es tracta de la revelació del misteri diví que es fa present en l'encarnació que ha portat el Verb o Paraula Viva de Déu a la nostra realitat humana. En el nucli d'aquesta experiència i d’aquesta reflexió hi ha la Saviesa divina (primera lectura), alhora revelació i atribut diví que d’alguna manera es “personalitza” en l’obra dels savis d'Israel, els quals saben interpretar amb la seva fe i la realitat la manera com el mateix Déu de l'Aliança s’està manifestant i parlant. En aquest text, de fet, la Saviesa “es lloa a si mateixa”, parla a l'assemblea d’ella i de les seves obres i rep la lloança i reconeixement del poble creient.

Però els evangelistes i teòlegs cristians, entre altres, van veure en aquesta llum la veritable realitat de Jesús, el Messies. Ell era la Paraula viva de Déu, el seu Verb etern amb qui comparteix la mateixa substància o naturalesa. “Al principi” el Vern ja hi és i existeix al costat de Déu, essent Déu. Com a tal Verb va ser el motiu de la creació i va estar present en el nostre origen. El Verb Etern era llum però mai es va imposar, al contrari, sempre necessita esser acollit com a tal. Aquest text no és mena de poema mític o de lloança sinó històric: la llum veritable, que brilla per si mateixa, no va ser reconeguda. Més encara, va ser rebutjada pels “seus”, pels qui havien rebut l'Aliança i l’esperaven, o això deien.

Encara que justament aquí s'ofereix la Bona Nova: ahir, avui, sempre “als qui el van rebre els concedeix poder ser fills de Déu”, un do que és independent de la voluntat de l'home o de la sang o la Llei, és pura Gracia i Veritat com el mateix Verb. Sens dubte que no hi ha millor manera d'anunciar tot el que l'Evangeli després revela sobre l'acció històrica d'aquesta Gràcia i la manifestació d'aquesta Veritat. Tot el que succeeix, tot el que vivim està en estretíssima relació de sentit, de llum, de carn i sang amb Déu mateix. Del seu si va venir el seu Verb per a ser la nostra llum i la nostra vida, per a quedar-se amb nosaltres fins que pugui tornar-nos al si de Déu, assumint cadascuna de les nostres vides i històries.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 24,1-4.12-16)

La saviesa, s’elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l’Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s’enalteix enmig del poble, s’admira d’ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i entre els beneïts es proclama beneïda, dient: «El Senyor de l’univers em donà una ordre, el qui em va crear i m’assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d’Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits.”

»M’ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d’existir. Li dono culte davant d’ell al temple sant. Així m’he establert a Sió, m’ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exerceixo el meu poder a Jerusalem. He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor, en la seva heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 1,3-6.15-18)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandea dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canso de donar gràcies per vosaltres, i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d'una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades, l'heretat que ell us dóna entre els sants.

» Evangeli

Evangeli segons sant Joan (Jn 1,1-18)

Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l'existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la. [Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.] Existia el qui és la Llum verdadero, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.

Era present al món, al món que li deu l'existència, però el món no l'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l'han acollit. Però a tots els qui l'han refut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare ple de gràcia i de veritat. [Donant testimoni d'ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m'ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De l'abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem refut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist. Déu, ningú no l'ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l'ha revelat.]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........