Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»
24-12-2021
«No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»

Ahir vam celebrar el Nadal, la memòria anual de la realitat que el nostre Déu és amb nosaltres, que es va encarnar, entranyes de tots, en el si de Maria Verge, i avui ho continua sent, des de fa més de dos mil anys. La nostra litúrgia ho celebra durant una setmana sencera, i avui, diumenge dins d'aquesta octava, també celebrem a la Sagrada Família, el veritable entorn humà de l'encarnació del Fill de Déu, “certificant”, així la seva humanitat de principi a fi.

La primera lectura ens recorda la realitat de la “tradició” familiar, en el sentit més pur i adient de Tradició i resumint allò de bo que fan i ens deixen els nostres majors. Naixem, en realitat, lliures de la “autodeterminació i formem part d’un corrent d'humanitat ja existent, amb tots els assoliments –i l'aprenentatge sobre tots els fracassos– dels qui ens han precedit. I se’ns recorda que això també implica la responsabilitat de tenir cura i fer-nos càrrec dels qui tant ens han aportat, seguint la cadena de la vida. Gràcies a Maria i a la previsió de la Gràcia divina, Jesús va tenir tot el que hi havia de bo en els antics però no la negativitat (pecat original) que impedia créixer i apartava de Déu. Tanmateix, tampoc va partir de zero: va ser un jueu amant de les seves tradicions i que mai va desautoritzar l'Antiga Aliança sinó tot el contrari: va saber portar-la a la plenitud i salvar-la per sempre.

Avui és, doncs, un dia per agrair i mirar al futur des d’allò que hem rebut i no podem perdre. Recordem i celebrem que la nostra Tradició inclou el Fill Etern de Déu fet home per nosaltres, que va assumir la nostra humanitat per salvar-la, redimir-la i portar-la a la plenitud. L'Evangeli ens recorda, també, com funciona aquest assumir i transformar el que s’ha rebut: en un moment determinat, el nen Jesús “abandona” els seus pares per poder seguir la seva pròpia crida i missió, per poder “fer-se càrrec” de la seva existència. La reacció dels seus pares és natural, però també era necessària la postura de

Jesús, dins de la seva missió, que “havia de ser a la casa de Pare”, precisament per fer seva aquesta Tradició (que no ens ve en els gens i que cal fer nostra amb esforç), aquí en la síntesi vital de l'Aliança que era el Temple, presència de Déu i presència dels creients, per a poder superar-ho, quedant-se amb el millor d'això i convertir-se ell mateix en el temple, la Presència viva i personal de Déu entre nosaltres.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira (Sir 3,3-7.14-17a)

En els fills, el Senyor fa l'elogi del pare i sentencia a favor de la mare. Qui honora el pare expia els pecats, qui honora la mare es guanya un tresor. Els fills seran la felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l'escoltarà. Qui honora el pare viurà molts anys, qui honora la mare obtindrà del Senyor la recompensa. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa, no l'abandonis mentre visqui. Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força. Déu no oblidarà la pietat que tens pel pare; te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses (Col 3,12-21)

Germans, tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres, i si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l'amor tot ho lliga i perfecciona. Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu; recordeu que en aquesta pau heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts. Que la paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa; instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota mena de doctrina; agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit; tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d'obra, feu-ho en nom de Jesús, adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies. Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor. Marits, estimeu l'esposa, no us malhumoreu amb ella. Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor. Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimin.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 2,41-52)

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se'n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L'endemà se'n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure'l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........