Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes.»
17-12-2021
«Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes.»

Fa uns dies –concretament des del dia 17– que caminem per la segona part de l'Advent, recordant i revivint que el Senyor va venir amb la humilitat de la nostra carn i assumint la nostra pobresa, fent-se realment present entre nosaltres per iniciar la nova realitat que, n’estem segurs, ens portarà fins a la fi i la plenitud de la seva segona vinguda. Avui celebrem, doncs, els fonaments de la nostra vida creient i de la nostra esperança.

La Paraula de Déu (primera lectura) no senyalava el moment d'aquesta vinguda, però sí les condicions i fins i tot el lloc on es produiria la trobada, el petit llogaret de Betlem dels efraïmites, un lloc emblemàtic que pertanyia al nord (Israel) però que es troba molt proper de cor de Judà, la ciutat de David, la seva “casa”. El text parla de l'aparició i manifestació d'un hereu, d’un naixement, que s’esdevé en la pobresa i l'ocultació però que serà el preludi de grans esdeveniments: la fi del càstig, del desterrament i el retorn dels qui van haver de marxar; en el llenguatge de l’Antic Testament per explicar la salvació esperada. El messies venia, va venir i continua venint en la petitesa i en la humilitat, i ell mateix va ser home humil per poder mostrar, paradoxalment, tota la força i decisió de Déu per a salvar a tots i cadascun dels homes, perquè “pasturarà amb la força del Senyor” per a fer que tots visquin en pau.

L'Evangeli determina i concreta el compliment d'aquesta promesa en la trobada i diàleg entre dues dones, les que millor signifiquen el do inexpressable de la vida i la seva feblesa que renúncia a l'ús de la força per imposar la veritat a tothom. Una d'elles, Maria, la mare del messies, ha sentit i cregut en la Paraula que li ha dit que l'altra dona, Elisabet, també està encinta i s’afanya a ajudar-la. Tan bon punt es saluden, els dos nens, profetes també, es reconeixen i reaccionen, tot i que són les seves mares les que donen testimoni del que està passant: Maria és la dona beneïda per excel·lència, perquè és i serà la mare del messies, que és també el Senyor. Aquesta benedicció es converteix en joia efectiva, en alegria que es desborda a causa de la fe que comparteixen i per la qual saben del cert que “Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà”. Aquest és, també, el motiu de la nostra alegria; també hem comprovat, i avui ho tornem a fer, que el que diu el Senyor es compleix, que ve i sustenta la nostra vida, la plena de llum i l’esperança de ganes de conviure sí, però també de transcendir aquesta realitat, de no acontentar-nos mai amb el seu “benestar” i la seva “pau” quan sabem perfectament que rebrem molt més, ho rebrem tot si estem disposats també a donar-ho tot.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia de Miquees (Mi 5,1-4a)

Això diu el Senyor: «Tu Bet-Lèhem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà: de tu en sortirà el qui ha de regir Israel.» Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns. Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta dels germans tornarà cap al poble d'Israel. Es presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d'un cap a l'altre de la terra. Ell serà la pau.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 10,5-10)

Germans, Crist deia a Déu quan entrà al món: «No voleu oblacions ni sacrificis, però m’heu format un cos; no exigiu l’holocaust ni l’expiació. Per això us dic: Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vinc a fer la vostra voluntat.» Primer ha dit: «Les oblacions i els sacrificis, l’holocaust i l’expiació, no els voleu ni els exigiu», encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que la llei prescrivia. Després afegeix: «Vinc a fer la vostra voluntat.» Adoneu-vos com suprimeix tot el que deia abans i ho substitueix pel que diu després. A nosaltres ens ha santificat l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir aquesta «voluntat» de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 1,39-45)

Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà; entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........