Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Així, doncs, què hem de fer?»
10-12-2021
«Així, doncs, què hem de fer?»

Aquest diumenge se'ns revela i recorda que la vinguda del Senyor –tema de l'advent i motor de la vida cristiana– es relaciona estretament amb la salvació, que és la intervenció directa de Déu en les nostres vides per portar-les a la plenitud. Observant aquestes dues –o tres– vingudes de Crist que recordem i revivim especialment en aquest temps, contemplem el rostre veritable del Déu: per una banda queda clar que ens va crear per complir en nosaltres tot el que el nostre ésser de criatures promet (i així ho culminarà en la seva vinguda al final dels temps), i per altra banda, es fa càrrec de la situació històrica i real de cadascuna de les persones (primera vinguda). La història del pecat original (festa de la Immaculada) ens va recordar també que no podem eludir la lluita contra el propi mal, la injustícia i la desconfiança en Déu en la nostra vida. Estar convençuts que “no pequem” o que el nostre pecat no importa o no serà tingut en compte és un gran perill per a la nostra vida de creients. No és que hàgim de témer cada dia la “condemnació” o el desaprofitament complet de les nostres vides però sí que hem de pensar que ens estem perdent moltíssimes coses de Déu i dels altres, que la nostra vida es pot aturar i no avançar vers la seva meta i finalitat, que és la plena comunió amb el Senyor i amb els germans.

Aquesta és la història de les relacions entre Déu i Israel, tal com l’expliquen les profetes (primera lectura) i per això els enviats de Déu parlen sempre de conversió, de redempció quan el Senyor es planteja o decideix “venir” a nosaltres. I així passa amb l'últim dels profetes (Evangeli). Joan Baptista predica un “baptisme de conversió” i el text d'avui relata les condicions i conseqüències que el mateix profeta atribuïa a aquest gest: “què fem”, li preguntaven els qui s'acostaven i Joan els anava donant indicacions personals i comunes que incideixen, sobretot, pel “baptisme” s’allunyin de la injustícia com a millor preparació davant la imminent vinguda de Déu. Aquestes paraules continuen ressonant en nosaltres; tenim la millor ocasió per a revisar i corregir les injustícies -“conciertos”, en diu santa Teresa- que aturen i dificulten la nostra vida de creients. És el que podem i hem de fer, aquesta preparació és el “sí” que el Senyor necessita (com el de María) perquè avanci la nostra història personal de salvació. Aquest esforç val i valdrà la pena perquè serà seguit, immediatament, per l’arribada del messies, el qual batejarà amb l’Esperit Sant, és a dir, canviarà efectivament el cor dels creients amb el mateix poder viu de Déu, el seu foc.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia de Sofonies (So 3,14-18a)

Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra't i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d'Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d'aplec.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,4-7)

Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.

» Evangeli

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 3,10-18)

En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert.» Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........