Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

« Ha donat tot el que tenia per a viure»
05-11-2021
« Ha donat tot el que tenia per a viure»

L’Evangeli de Marc, que aviat ens deixarà, continua mostrant-nos el veritable camí del messies i com els deixebles, i també nosaltres, ens hem posar enterament en mans de Déu; Ell intervindrà per culminar aquesta i totes les històries de salvació començades. Per això, a Jesús i tots nosaltres necessitem paciència, ànim, fe i confiança. Com el diumenge passat, l'evangelista situa Jesús a Jerusalem, els dies previs al desenllaç d'aquesta història, i tot el que s’esdevé, totes les seves trobades, ensenyaments i comentaris són clau per a entendre bé el que ha de succeir. El text d'avui es compon de dos fragments que posen en comú la mirada en les vídues i el que aquestes fan amb el seus pocs o molts diners. En el primer, Jesús denuncia que el capital de les vídues es veu amenaçat per la falsa pietat dels escribes que les ‘devoren’ a canvi de “llargues pregàries” pel seu exclusiu aprofitament, com tot el que fan. En el segon fragment, Jesús assenyala l'escassa almoina que una altra vídua dona al temple com un signe del veritable lliurament en mans de Déu de tot el que el creient necessita per a viure. Generalment, una vídua, a la Bíblia, és una dona necessitada per principi.

A la primera lectura llegim la relació entre Elies i la vídua de Sarepta de Sidó, una dona pagana, però la l'única que va creure Elies, a creure la Paraula de Déu que el profeta proclama. Es podria dir que és la seva mateixa indigència la que a que es posi, indirectament, en mans del Déu d'Elies, acceptant compartir amb ell el poquíssim que li queda per subsistir. Gràcies a aquesta “fe” pràctica i vital la Paraula de Déu “va multiplicar” la farina i l'oli de la vídua i el seu fill per mantenir-los fins al final de la sequera i de l'home conseqüent. Aquesta dona va creure en Elies, i a través d'ell al Déu que parlava per la seva boca, i això la portà a posar la vida a les seves mans, contribuint així a la història de salvació i a manifestar la presència de Déu, negada per tants. La vídua de l'Evangeli dona al Temple “tot el que té per a viure”, es posa indirectament en mans del Déu d'Israel que resideix en aquest Temple, en el qual creu també de manera vital i pràctica. Jesús ensenya que aquesta dona no ha donat part del que tenia o li sobrava sinó que s'ha donat a si mateixa. Aquesta és la veritable almoina: la donació d'un mateix capaç de posar tota la confiança en el Déu veritable que actua en la història. Creure és lliurar-se, acceptar un camí, no pensar que unes afirmacions siguin veritables. Jesús creu així en aquest Déu que està en el Temple, el qual, sobretot, és el seu Pare: mostrarà amb el seu lliurament total que està enterament a les seves mans. El mateix hauran de fer els deixebles, el mateix haurem de fer nosaltres respecte a Jesús: creure en Ell perquè és Ell, posar-nos en moviment, seguir-lo encara que sigui en la foscor del mal i la mort per poder experimentar també la redempció, la salvació definitiva de Déu.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 17,10-16)

En aquell temps el profeta Elies se n'anà a Sarepta. Quan arribà a l'entrada del poble hi havia allà una viuda que recollia llenya. Elies la cridà i li digué: «Porta'm, si et plau, una mica d'aigua per beure.» Mentre l'anava a buscar, Elies la tornà a cridar i li digué: «Porta'm, també, un tros de pa.» Ella respongué: «Per la vida del Senyor, el teu Déu, et juro que no en tinc gens. Només tinc un grapat de farina i una mica d'oli. Ara estava recollint aquests branquillons i anava a fer pa per a mi i per al meu fill. Ens el menjarem i després morirem de fam.» Elies li respongué: «No tinguis por. Fes-ho tal com dius, però primer fes un panet per a mi i dóna-me'l. Després ja en faràs per a tu i per al teu fill. Això diu el Senyor, Déu d'Israel: No es buidarà el pot de la farina ni s'abaixarà l'oli de la gerra fins al dia que Senyor enviarà la pluja al país.» Ella va fer tal com Elies li havia dit, i durant molts dies, tant ella com la seva família van poder menjar: no es va buidar el pot de la farina ni s'abaixà l'oli de la gerra, tal com el Senyor ho havia dit per boca d'Elies.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,24-28)

Crist no ha entrat en aquell santuari, a imatge del veritable, fet per mà d'homes, sinó que ha entrat al cel mateix, i s'ha presentat davant Déu per nosaltres. El gran sacerdot entra cada any al santuari amb una sang que no és la seva. Crist, en canvi, no s'ha d'oferir moltes vegades, altrament hauria hagut d'anar sofrint la seva passió des de la creació del món. De fet no ha aparegut fins ara, a la fi dels temps, a oferir-se ell mateix una sola vegada, com a víctima per abolir el pecat. Els homes morim una sola vegada, i després de la mort ve el judici. Semblantment el Crist va ser ofert una sola vegada, quan va prendre damunt seu els pecats de tots. Després tornarà a revelar-se, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar aquells qui esperen el moment de rebre'l.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 12,38-44)

En aquell temps, Jesús, [instruint la gent els deia: «No us fieu dels mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb els seus vestits, i que la gent els saludi a les places, que els facin ocupar els primers seients a les sinagogues i els primers llocs a taula; devoren els béns de les viudes i, al moment de l'oració, per fer-se veure, es posen filactèries ben llargues. Són els qui seran judicats més rigorosament.»] Estant assegut al temple, davant la sala del tresor, Jesús mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt, però vingué una viuda pobra que hi tirà dues monedes de les més petites. Jesús cridà els deixebles i els digué: «Us dic amb tota veritat que aquesta viuda pobra és la que ha donat més de tots; els altres han donat del que els sobrava, però ella, que ho necessitava per a viure, ha donat tot el que tenia.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........