Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?»
29-10-2021
«Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?»

Jesús ja ha arribat a Jerusalem (cf. Mc 11,1ss.) però no al final del seu camí. Li queden encara moltes trobades, i molt per ensenyar, per a acostar-nos al seu veritable propòsit, el qual anem descobrint de mica en mica i, tant de bo, aplicant-lo a la nostra vida. Avui llegim el relat de la darrera trobada amb “opositors”, els defensors del règim i “statu quo” d'Israel. L'evangelista l’ha deixat pel final perquè resumeix tots els altres i també l’“enfrontament” de Jesús amb les autoritats que acabaran portant-lo a la mort. És una trobada especial amb un “escriba” en la qual es tracta de la Llei, dels manaments més importants. Perquè abans, com avui, els teòlegs es preguntaven per la quinta essència del missatge de la revelació. L'escriba pregunta pel primer manament de tots i Jesús li respon, literalment: el primer és que escoltis, que acceptis i acullis que el Senyor és Únic, que és Déu i el teu Senyor i l’estimis amb tot el cor, l'ànima, la ment i l'ésser sencer. Jesús li afegeix el que anomena “segon” manament: estimar el proïsme com a un mateix. La resposta de l'escriba mostra que Jesús no és l'únic a unir tots dos manaments i posar-los per sobre de tota la resta com a expressió de la veritable voluntat de Déu. Amor a Déu i amor als altres, especialment el pròxim, segons l'Aliança, la vida, les circumstàncies. A més, aquest escriba, contràriament a les altres trobades de Jesús, pregunta amb sinceritat, sense cap mena d'hostilitat.

En la seva resposta, Jesús mostra que és un autèntic mestre de l'Escriptura i de la seva interpretació. El primer manament és complex: és una ordre o invitació a l'obediència i conversió (‘escolta’), a creure i viure les conseqüències d'aquesta fe que consisteix en posar-se totalment en mans de Déu, amb un amor alsolut i sense reserves. Com sabem, a la bíblia, ‘estimar’ té poc a veure amb una emoció, que en la nostra mentalitat està subjecta a molts alts i baixos; és més aviat una qüestió de voluntat posada en pràctica, encara que és un acte plenament humà del qual no s'exclou el sentiment tampoc. El voler i l'obrar prevalen sobre el sentir, això sí, i s'expliquen dins del concepte d'aliança, o “amistat”, podríem dir nosaltres avui, encara que es tracta d'una relació ben “asimètrica” (una altra ‘parauleta’ nostra) entre un Déu que ho és tot i cadascun de nosaltres, simples criatures. Estimar Déu amb tot l'ésser és experimentar que Déu ens estima i ens fa ser. Però Jesús uneix a aquest manament un altre, fent ús del seu saber exegètic (tots dos mandats contenen l'ordre ‘estimar algú’ encara que fer això suposi conèixer bé i en hebreu la Llei), estenent aquest voler i fer de l'amor diví als altres. Jesús els uneix, els relaciona, però ni els confon ni els identifica: es tracta de dos aspectes essencials, però diferents, de la vida que, no obstant això, estan relacionats. Es tracta d'un bonic diàleg, amb un germà que també coneix molt bé l'Escriptura. Jesús afirma, finalment, que aquest home no està lluny del regne, que està en la veritat, la mateixa que ell farà accessible a tots gràcies al seu lliurament total, que serà per amor.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Deuteronomi (Dt 6,2-6)

En aquells dies, Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et dono, tant tu, com els teus fills i els fills dels teus fills. Així viureu anys i més anys. Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb totes les forces. »Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 7,23-28)

Germans, els sacerdots de l'antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions. Però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s'acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d'ells. Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d'enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir a si mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 12,28b-34)

En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: ""'Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces.""' El segon és: ""'Estima els altres com a tu mateix.""' No hi ha cap altre manament més gran que aquest.» El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n'hi ha cap altre fora d'ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l'altar.» Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del regne de Déu.» I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........