Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Rabuni, feu que hi vegi»
22-10-2021
«Rabuni, feu que hi vegi»

Tal com vam veure el diumenge passat, tot el que passa durant la “pujada” de Jesús a Jerusalem ell ho aprofita, i també l'Evangeli, per instruir, per obrir els ulls i el cor dels deixebles pel que ha de succeir, això que hem anomenat el “veritable camí del messies”. Per això, tant la primera lectura com l'Evangeli mostren que aquest camí és també de llum, esperança i salvació. El profeta Jeremies subratlla en aquest fragment del seu “famós” llibre de la Consolació com serà el retorn dels exiliats de Babilònia: “una gran multitud retorna”, una multitud “inclusiva” que diríem avui perquè també hi ha cecs, coixos, prenyades, mares que crien, és a dir, tothom tindrà un lloc en el retorn a la terra de la promesa, en aquesta “salvació”, i tornaran “consolats” encara que haguessin marxat “plorant” i Déu serà, realment, pare per a Israel i el poble se sentirà com el seu primogènit.

Potser es pot dir més alt però no més clar: la pujada de Jesús a Jerusalem cal veure-la a la llum d'aquest promès (i realitzat) segon èxode des de l'exili. Serà, de fet, el retorn definitiu, el que realitzarà, definitivament, la salvació promesa per Déu. I així ho pogueren “veure” els qui acompanyen Jesús, llavors, i els qui avui l’acompanyem en aquest relat concret de l'evangeli. Jesús ja ha curat alguns cecs durant el seu ministeri però l'evangelista vol donar-li a aquest un relleu especial. Jesús està en camí i arriba a Jericó, una ciutat important, però no s’hi atura, segueix endavant, com si allí no hi hagués res que li interessés. El cec, Bar-Timeu, està assegut “a la vora” del camí de Jerusalem i quan sent que és Jesús de Natzaret qui passa, el crida, perquè com a ‘fill de David’ que és el messies, té poder i autoritat per curar i retornar la vista –segons la creença popular d’aquell temps–. El cec sap el què s’hi juga i per això crida amb totes les seves forces, malgrat els qui el volen fer callar: ‘fill de David, compadiu-vos de mi’. Així aconsegueix que Jesús el cridi, li pregunti què vol i li retorni la visió dient-li “la teva fe t'ha salvat”. Sens dubte, és un gran bé per al cec, el més gran en aquest moment, però també un missatge per a tots els que el segueixen: només la fe, la confiança en Ell, “cridar-lo” i demanar la compassió divina, això és, la salvació, obrirà els nostres ulls al que realment passarà a Jerusalem, la “salvació de Déu” per a tots.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,7-9)

Això diu el Senyor: «Crideu d'alegria, celebreu la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclameu que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d'Israel! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,1-6)

Els grans sacerdots, presos d'entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies febleses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú no es pot apropiar l'honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 10,46-52)

En aquell temps, Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Vora el camí hi havia assegut, demanant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí dir que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: «Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.» Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava encara més fort: «Fill de David, compadiu-vos de mi.» Jesús s'aturà i digué: «Crideu-lo.» Ells criden el cec i li diuen: «Anima't i vine, que et crida.» El cec llançà la capa, s'aixecà d'una revolada i anà cap a Jesús. Jesús li preguntà: «Què vols que et faci? Ell respon: «Rabuni, feu que hi vegi.» Jesús li diu: «Vés, la teva fe t'ha salvat.» A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........