Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes»
15-10-2021
«Com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes»

Continua avui l'ensenyament per als primers deixebles, i avui també per a nosaltres. Tots necessitem entendre molt bé quin és l'objectiu del messies i el camí veritable per arribar-hi: Jesús ha vingut a servir, a rescatar tothom que pugui –i vulguin– i per fer-ho sap que ha de donar la seva vida. El perquè això ha de ser així forma part del mateix misteri de la vida humana i de l'acció divina que només podem entreveure i intentar donar-nos explicacions gairebé balbucients. La primera lectura ens introdueix en el tema des del punt de vista del Sevent del Senyor, aquest misteriós profeta que és descrit per Isaïes i a qui Déu “va voler triturar amb el sofriment” i va haver de “donar la vida com a expiació”. Se li revela també que això no farà que l’oblidem perquè “veurà la seva descendència, viurà llargament” i, sobretot, “per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme”. Assumir aquests fatigues farà que la seva ànima vegi la llum, l’omplirà de coneixement i obtindrà l'objectiu de justificar a molts precisament “perquè va prendre damunt seu les seves culpes”. La conclusió que en podríem treure és que no se'ns revela el perquè però sí la necessitat que el messies afronti aquest camí o el que sigui per a poder dur a terme la seva tasca, la seva missió.

I Jesús ho assumeix amb totes les seves conseqüències i, a poc a poc, ho aniran assumint els seus, encara que sense entendre-ho del tot. En el relat d'avui, aquests germans, els fills de Zebedeu, uns valents o uns ambiciosos o totes dues coses, demanen a Jesús el lloc més proper a ell en tot el que està per venir. Jesús, com tantes vegades, pren la part positiva d'aquesta petició per ajustar-ho als seus plans i al que millor convingui en el que succeirà: no els retreu la seva intenció sinó que els pregunta si estan disposats a assumir les conseqüències del que demanen: “asseure's en la glòria” comporta, amb tota lògica, beure el calze i compartir el baptisme que Jesús afrontarà. Ells li responen que sí, amb inconsciència però amb valentia i Jesús els confirma que així serà encara que el “premi” concret que correspongui als seus esforços no l'atorga ell sinó el Pare, qui el va enviar i ara també els està enviant a ells. I quan els altres deixebles s'indignen contra ells per pretendre aquests “honors”, aprofita per a recordar el propòsit comú: estan, estem, aquí per servir, per oferir la vida i tot allò que faci o rebi un cristià estarà marcat per aquesta “llei” que afecta la història i la redempció: la veritable reforma, la salvació es fan a costa de crucificats, no a força de “prendre vides” sinó lliurant la vida en l'amor i el servei.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 53,10-11)

El Senyor volgué que el sofriment triturés el seu Servidor. Quan haurà donat la vida per expiar les culpes veurà una descendència, viurà llargament, i per ell el designi del Senyor arribarà a bon terme. Gràcies al sofriment de la seva ànima ara veu la llum; el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justos els altres després de prendre damunt seu les culpes d'ells.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,14-16)

Germans, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que, travessant els cels, ha entrat davant Déu. Perquè el gran sacerdot que tenim no és incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar. Per tant, acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu perquè es compadeixi de nosaltres, ens aculli i ens concedeixi, quan sigui l'hora, l'auxili que necessitem.

» Evangeli

En aquell temps, [Jaume i Joan, els dos fills de Zebedeu, anaren a trobar Jesús i li digueren: «Mestre, voldríem que ens concedíssiu un favor que us demanarem.» Jesús els preguntà: «Què voleu que faci?» Ells li digueren: «Concediu-nos que, el dia que sereu glorificat, puguem seure l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra.» Jesús els respongué: «No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure el calze que jo beuré i ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?» Ells li digueren: «Sí que podem.» Jesús els respongué: «És cert, vosaltres beureu el calze que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui Déu ho ha reservat.» Quan els altres deu ho sentiren, s'indignaren contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué:] (Jesús cridà els seus deixebles i els digué:) «Ja sabeu que, a totes les nacions, els qui figuren com a governants disposen dels seus súbdits com en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important, ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, ha de ser l'esclau de tots, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

LECTURES DEL DIUMENGE


...........