Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Encara et falta una cosa»
08-10-2021
«Encara et falta una cosa»

Complir les promeses de Déu, la principal feina del messies, no és una mena de programa polític i econòmic idealista o utòpic de pa sucat amb oli, sinó que expressa el sentiment que aquesta realitat es compleixi i, per tant, arribi a les persones concretes, històriques, que són i seran. L'Evangeli no és ideologia i cal evitar lligar-lo a cap per, suposadament, aprofitar-se’n. Crist no s'alia amb ningú per donar als seus el que Déu els vol donar, tot depèn de la relació personal amb ell que tingui cada deixeble i de les que mantenen entre sí els propis deixebles. Jesús, Crist, va venir i és aquí per salvar, redimir, ajudar, mantenir, donar vida, de forma real, no amb falses esperances o noves promeses. Per descomptat que tot això té un cost, implica un mètode, unes opcions vitals importants en relació directa amb el que s'espera obtenir. En aquesta vida, no s'obté res a canvi de res o sense esforç.

Per poder tenir alguna cosa és imprescindible, com a mínim, desitjar-la i estar disposats a superar el que sigui per a poder-ho obtenir. Jesús parla amb el llenguatge i fmanera d'entendre la vida d'Israel, utilitzant com a eina de discerniment vital la “saviesa” (primera lectura) que implica examinar a la llum de Déu les opcions que se'ns ofereixen en la vida i decidir en conseqüència. El camí vers la plenitud humana a l'antiga aliança era complir, viure segons els manaments de la Llei. Jesús planteja que amb això ja no n’hi ha prou, que hi ha una exigència encara més decisiva: seguir-lo a ell, després haver-lo escollit pel damunt de tot el que hom té i posseeix. El que importa no és alló que es deixa sinó el que es tria. De fet, deixar sempre està en funció del que s'assumeix: en aquest cas, equival a poder seguir Jesús, alliberats dels lligams que són les possessions i les responsabilitats que comporten. Això, al jove que pregunta a Jesús no li va servir, no va veure en Ell el que havien vist els seus deixebles, no va trobar raó ni atracció suficient “perquè era molt ric” i va preferir continuar sent-ho. Hi ha qui diu que, en realitat, Jesús no l’havia cridat. Pot ser que totes dues coses siguin veritat. En qualsevol cas, el text segueix dient, amb Jesús, que la possessió de la riquesa dificulta l'acolliment del regne, encara que no afirma que ho impossibiliti o que sigui una cosa dolenta, negativa i terrible, en si mateixa. Com tots els obstacles, és possible superar-ho amb l'ajuda de Déu, per a qui res és impossible. Jesús se centra en la part positiva d'aquest desposseïment total, la que, de fet, han assumit els deixebles que actualment el segueixen: aquells que realment han deixat les seves pertinences i posat en qüestió les seves relacions familiars i personals, certament, rebran, a la vegada, el cent per u, encara que no sigui en forma de bens (amb persecucions, inestabilitat, tribulacions...). La veritable possessió només s'obté en la vida eterna.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11)

Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m'ho concedí, vaig cridar l'Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l'or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L'aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s'apaga mai. Juntament amb la saviesa m'han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 4,12-13)

La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d'aquell a qui haurem de donar comptes.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 10,17-30)

Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s'agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?» Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare.» Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove.» Jesús se'l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.» Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n'anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n'és, de difícil, d'entrar al regne de Déu!» Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, què n'és de difícil, d'entrar al regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu.» Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?» Jesús se'ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.» [Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.» Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.»]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........