Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ja no són dos, sinó una sola família»
01-10-2021
«Ja no són dos, sinó una sola família»

Jesús és el messies i ha vingut per fer realitat les promeses de Déu al seu poble. Això inclou, bàsicament, restaurar les relacions amb Déu i amb les altres persones. I el nivell més radical i profund d'aquestes relacions humanes el trobem en el matrimoni, això és, la unió estable entre home i dona que sustenta i fa créixer totes les altres relacions. La primera lectura ens recorda el "principi", l'arrel de la creació: home i dona són iguals, companys de vida i la seva unió significa la vitalitat i l'objectiu mateix de la creació que és la perpetuació de la vida meravellosament creada per Déu. Després del pecat i el deteriorament ocasionat i sostingut per la humanitat aquesta unió s'ha fet desigual, asimètrica, injusta. L'home deixa de ser l'espòs de la dona per esdevenir el seu senyor, el seu "baal", una espècie de petit i fals déu que se sustenta sobre un poder il·legítim i no en l'amor i el lliurament a un projecte comú i que "repudia", això és, deprecia (sense eufemismes) la seva companya amb les raons més pelegrines. Jesús és aquí per a salvar i recuperar aquesta relació tan essencial i ho fa no "prohibint" el divorci sinó recordant i renovant l'arrel: que les persones es poden unir per estimar-se i desitjar-se, no per utilitzar-se. Perquè fer o refer lleis i normes és relativament fàcil, però recrear el més íntim de l'ésser de les persones perquè actuïn d'una altra manera per convicció, és una altra qüestió.

Comencem a entendre el que haurà de posar de la seva part el messies per a aconseguir-lo. Home i dona han estat creats per ser una sola i mateixa vida i així complir temporalment la missió de visibilitzar i fer realitat el fons i la raó última de la creació que és gaudir i perpetuar la vida, cor de la creació i el major regal de Déu. I fer entendre, també, que el millor de viure és estimar-se, lliurar-nos els uns als altres, per complet i amb totes les seves conseqüències. Gairebé intuïtivament, l'Evangeli uneix aquest relat al de Jesús acollint i beneint els nens, el fruit viu que hauria de ser d'aquest amor i mutu servei que és casar-se.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 2,18-24)

El Senyor-Déu digué: «No seria bo que l'home estigués sol. Li faré qui l'ajudi i l'acompanyi.» El Senyor-Déu modelà amb terra totes les bèsties salvatges i tots els ocells, i els presentà a l'home, a veure quin nom els donaria: el nom que l'home donava a cada un dels animals era el seu nom. L'home donà el nom a cadascun dels animals domèstics i salvatges i a cadascun dels ocells, però no en trobà cap capaç d'ajudar-lo i fer-li companyia. Llavors el Senyor-Déu va fer caure l'home en un son profund. Quan quedà adormit, li prengué una de les costelles i omplí amb carn el buit que havia deixat. Després, de la costella que havia pres, el Senyor-Déu va fer-ne la dona, i la presentà a l'home. L'home digué: «Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. El seu nom serà l'esposa, perquè ha estat presa de l'espòs.» Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i des d'aquell moment ells dos formen una sola família.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 2,9-11)

Germans, Jesús, abaixat, va ser posat un moment per sota dels àngels, però ara, després de la passió i la mort, el veiem coronat de glòria i de prestigi, perquè Déu, que ens estima, va voler que morís per tots. Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i convenia que aquell qui els havia de guiar a la salvació fos consagrat pels sofriments. Tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 10,2-16)

En aquell temps, els fariseus anaren a trobar Jesús per provar-lo, i li preguntaren si el marit es podia divorciar de la seva dona. Ell els preguntà: «Què us va ordenar Moisès?» Li respongueren: «Moisès permet de donar a l'esposa un document de divorci i separar-se.» Jesús els digué: «Moisès va escriure aquesta prescripció perquè sou tan durs de cor. Però al principi, Déu creà l'home i la dona. Per això deixa el pare i la mare, per unir-se a la seva esposa, i ells dos formen una sola família. Per tant, ja no són dos, sinó una sola família. Allò que Déu ha unit, l'home no ho pot separar.» Un cop a casa, els deixebles tornaren a preguntar-lo sobre això mateix. Jesús els digué: «Aquell qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra comet adulteri contra la primera, i si la dona es divorcia del seu marit i es casa amb un altre, comet adulteri.» [La gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué: «Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat: Qui no rebi el regne de Déu com el rep un nen, no hi entrarà pas.» I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.]

LECTURES DEL DIUMENGE


...........