Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Efatà», que vol dir, «obre't»
03-09-2021
«Efatà», que vol dir, «obre't»

L'Evangeli de Marc explica un gran nombre de fets extraordinaris fets per Jesús, com aquest que avui llegim i celebrem. D’aquesta manera Jesús, com hem dit moltes vegades, dona fe que el regne de Déu ha arribat, especialment per als que sofreixen i els pobres. Sovint se li presenta un gran nombre de malalts i endimoniats, que substancialment venen a ser el mateix: persones que sofreixen, a qui ningú pot o vol ajudar, i a les que només els resta l’esperança que Déu es recordi d'ells i canviï el seu destí, els curi o redimeixi. És clar que tot això forma part part de l'Evangeli, de l'anunci de l’Home per mitjà del qual succeeixen aquests fets extraordinaris.

Tant les seves paraules com aquests gestos mostren qui és Ell i què representa, no solament pels malalts i pobres sinó per a tothom. De fet, l'evangelista intenta que cadascun d'aquests gestos “parli” mostrant una realitat que ens importa a tots. Això és especialment així en el relat d'avui. és presentat. Li presenten a Jesús un sord que, és clar, a penes pot parlar i li demanen, indirectament, que el curi (“que li imposi les mans”). Sovint els profetes i el mateix Jesús qualifiquen de sords als creients d'Israel perquè, realment, no senten o no entenen o entenen a l'inrevés la Paraula de Déu i les lleis de l'aliança. Per tant, la curació d'un sord, l'oïda del qual s'obre per fi i la seva llengua es deslliga, és una mostra del que pot fer Jesús, sempre que se li presenti l'ocasió, clar. Per això la curació significa l'obertura a aquesta realitat que està canviant, gràcies a Jesús. No es tracta de ni de màgia ni d'un poder estrany. El relat mostra com Jesús s'implica a fons en la curació, és el que més crida l'atenció en el relat. El sord torna a sentir-hi i pot parlar després que Jesús toqui la seva oïda i la seva llengua, això és, pot sentir, per fi, pot adonar-se del que Jesús fa, tot i que, paradoxalment, després Jesús mana que no diguin res a ningú del que ha succeït, encara que no li fan cas. Òbviament no n'hi ha prou amb sentir el que ha fet Jesús com si només es tractés d’alguna cosa fora del comú: el que importa realment és deixar-se curar, tocar, obrir les oïdes i els ulls per Jesús, personalment.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 35,4-7a)

Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia; la paga de Déu és aquí, és ell mateix qui us ve salvar. Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig, perquè l'aigua ha brollat a l'estepa, han nascut torrents en el desert, les terres xardoroses ara són estanys, el país de la set és ple de fonts d'aigua.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 2,1-5)

Germans meus, vosaltres que creieu en Jesucrist, el nostre Senyor gloriós, no heu de comprometre la vostra fe amb diferències entre les persones. Suposem que, mentre esteu reunits, entra un home ben vestit i amb un anell d'or, i entra també un pobre mal vestit. Si us fixàveu primer en el que va ben vestit i li dèieu: «Segui aquí, que estarà millor», però al pobre li dèieu: «Tu queda't dret o seu aquí, als meus peus», no faríeu diferències entre vosaltres? No seríeu homes que jutgen amb criteris dolents? Escolteu, germans meus estimats: No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus del Regne que ell ha promès als qui l'estimen?

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (7,31-37)

En aquell temps, Jesús tornà del territori de Tir pel camí de Sidó, i se n'anà cap al llac de Galilea, passant pel territori de la Decàpolis. Li portaren un sord, que a penes sabia parlar, i li demanaren que li imposés les mans. Jesús se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li posà els dits a les orelles, escopí i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel, sospirà i digué: «Efatà», que vol dir, «obre't». A l'instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho explicaven a tothom, i no se'n sabien avenir. Deien: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin.»

LECTURES DEL DIUMENGE