Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»
27-08-2021
«Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.»

Aquest diumenge tornem a sant Marc per escoltar Jesús en ple debat amb el grup, o moviment religiós del seu temps, que s’anomenava a si mateix “fariseus” o “separats”, els quals, segons la seva opinió i la de molts, eren els qui millor “guardaven” la Llei que custodiava l'aliança. L'Aliança és una relació viva establerta, d’una banda, entre Déu i el poble, i entre la gent entre si, per l’altra. Els “paràmetres” i condicions d'aquesta relació es basen en el codi de l'aliança (primera lectura), això és, en la Llei, identificada més tard com Paraula de Déu, amb la revelació del seu rostre i la seva acció enmig de les persones. Així doncs, aquest codi fonamental és el mitjà i la manera de viure davant Déu i entre els homes i serveix per mantenir-se en l'aliança, i fer-la avançar. En posar-se per escrit, la Llei es va poder i va haver d'interpretar; amb el canvi dels temps i les circumstàncies i també aquestes interpretacions, escrites o trameses oralment, es van convertir en tradició o tradicions i es van transmetre, amb el risc de substituir el text o el seu esperit a causa de les interpretacions.

És el que passava amb els fariseus els quals reinterpretaven i desenfocaven a la seva manera la Llei i l'Aliança, com deia Jesús i, més tard, l'Església. Concretament, a l'Evangeli d’avui, el debat es centra en tema de la impuresa i la puresa aconseguida amb les ablucions d’aigua, que neta, refresca, neta, purifica i és un ritu que trobem en moltes religions. Per a molts jueus, l'aliança els “separava” dels altres homes i pobles: eren el poble escollit i havien de comportar-se com a tals, i tot plegat això començava –i per a molts també, acabava– en aquesta neteja ritual. La crítica de Jesús (i de la primera Església) recalca que per per viure el cor de l'aliança no n’hi ha prou amb respectar unes simples formes religioses. Jesús els diu “hipòcrites”, això és, que ho expressament i potser explícitament per no confrontar-se amb la Paraula i la presència del Déu viu. Perquè l'aliança és contacte, relació directa amb Déu, i, en concret, amb el seu enviat en el món. Si la “separació” va servir en el seu temps, ara ja no té sentit; tampoc aquesta “puresa” perquè si Déu mateix s'ha barrejat amb els seus i espera fer-ho amb tothom, el que han de fer ara és viure i anunciar aquesta novetat. També als cristians a vegades ens limiten els ritus i les formes, que certament són importants, però sempre s’ha de mirar més enllà, a Qui hi ha en ells o darrere d'ells perquè, d’altra manera, només són història o cultura. I el que taca i embruta de veritat no són els objectes del món exterior, sinó la mala voluntat, i altres coses pitjors, que brolla de l’interior de les persones.

» Primera Lectura

Lectura del Llibre del Deuteronomi (Dt 4,1-2.6-8)

Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dóna, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent.” I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 1,17-18.21b-22.27)

Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l'heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 7,1-8a.14-15.21-23)

En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s'adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l'aigua, vasos i gerros i atuells d'aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?» Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l'Escriptura: "Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans. "Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes.» Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l'home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l'home, el pot contaminar, perquè de dins de l'home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l'home.»

LECTURES DEL DIUMENGE