Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Vosaltres també em voleu deixar?»
20-08-2021
«Vosaltres també em voleu deixar?»

Amb la celebració de la festa de l’Assumpció de Maria del diumenge passat, ens hem saltat una part del capítol sisè de sant Joan que avui reprenem just al final. En aquell text Jesús explicava com i per què ell és el Pa de vida que ha baixat del cel per a lliurar-se, en la carn, per a donar la vida al món. Dit això, en el relat d'avui se’ns demana una decisió a tots els qui l’escoltem. El text comença amb el resum de Jesús i la resposta amb la qual molts ja deixen entreveure la decisió que han pres: “Aquest llenguatge és molt difícil” i que són incapaços d’entendre’l, justament a l'inrevés de la primera lectura en la qual “tot el poble” respon a Josué que el Senyor és el seu únic Déu i que el serviran.

Cada manifestació o revelació del Déu veritable està demanant una decisió dels qui escoltem, veiem o experimentem. I en aquesta ocasió, es tracta d'una pregunta i d'una decisió que són clau. Jesús ha manifestat, a les clares, que és el Pa Viu que ha baixat de cel, això és, la salvació enviada pel mateix Déu en persona i assequible per a tothom amb l'única condició –essencial, això si– d'acollir-lo, “creient en Ell”, assumint qui és: el Signe definitiu de la presència viva de Déu amb el seu poble, el compliment inesperat, i més enllà de tota expectativa, de totes les promeses divines. Com en aquell temps, el Signe continua sent Jesús, fet present en la nostra vida, molt especialment en la celebració de la Paraula i l'Eucaristia i en la fraternitat que aquesta genera i sustenta. Amb cada celebració, cada diumenge especialment, prenem o aprofundim en aquesta decisió. Acollim Crist en la Paraula, ens deixem ensenyar per Déu mateix manifestat en una història de salvació que es dirigeix vers Ell. Creure en Jesús és comprendre que Déu vol fer precisament això: venir entre nosaltres, no solament per viure enmig de nostre, sinó amb cadascú en persona, en el seu interior, com subratllen els místics del Carmel. Però la nostra celebració és molt més que comprendre, que “adonar-nos”: Crist és també carn en aquest pa lliurat i partit que reviu aquella nit en la qual tot es va revelar i es va complir en la vida i en el Sagrament. Menjar aquesta carn i beure aquesta sang és l'empenta decisiva; Déu en Crist ja no pot anar més enllà en la revelació, i ara és el nostre torn de creure que aquest home és de veritat el Pa viu que ha baixat del cel –el Sant consagrat per Déu– i s'ha quedat entre nosaltres fins que tot acabi i ens porti al seu costat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Josuè (Js 24,1-2a.15-17.18b)

En aquells dies, Josuè reuní a Siquem totes les tribus d'Israel, i cridà els ancians d'Israel, els seus caps, els seus jutges i els seus magistrats. Es presentaren tots davant Déu, i Josuè digué a tot el poble: «Si no us sembla bé de tenir el Senyor per Déu, escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l'Eufrat o els déus dels amorreus, al país dels quals viviu. Però jo i la meva família hem decidit d'adorar el Senyor.» El poble respongué: «Mai de la vida no abandonarem el Senyor per adorar altres déus. El Senyor, el nostre Déu, és el qui ens va fer pujar amb els nostres pares de la terra d'Egipte, d'un lloc d'esclavatge; ell obrà davant els nostres ulls aquells grans senyals i ens guardà pertot arreu on anàvem, enmig de totes les nacions que havíem de travessar. També nosaltres, doncs, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 5,21-32)

Germans, sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist. Que les esposes se sotmetin als seus marits, com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva esposa, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és com el seu cos. Per tant, així com l'Església se sotmet al Crist, les esposes s'han de sotmetre en tot als marits. I vosaltres, marits, estimeu les vostres esposes, tal com el Crist estima l'Església. L'estima tant que s'ha entregat a la mort per ella, per santificar-la: l'ha rentada amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula, i així ha pogut cridar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques, ni arrugues, ni res de semblant, tota santa i immaculada. Igualment els marits han d'estimar l'esposa com el seu propi cos. El qui estima la seva esposa és com si s'estimés ell mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el seu propi cos. Tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist es porta així amb la seva Església, perquè som membres del seu cos. Per dir-ho amb paraules de l'Escriptura: «Per això l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva esposa, i, des d'aquell moment, ells dos formen una sola família.» És un misteri molt gran: ho dic de Crist i de l'Església.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 6,60-69)

En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d'entendre'l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d'això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l'home puja on era abans? L'Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n'hi ha alguns que no creuen.» Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l'havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.» Després d'aquell moment, molts dels qui l'havien seguit fins aleshores l'abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE