Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà.»
13-08-2021
«Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà.»

Aquest diumenge coincideix amb la gran festa de l'Assumpció de la Mare de Déu en la qual recordem el moment culminant de la vida de Maria, la seva completa resurrecció, un fet ben significatiu, també, per a nosaltres. L’assumpció de Maria al cel, a l'àmbit de Déu on tot ja és etern i segur, ens anuncia i recorda que anem pel mateix camí de plenitud i transformació per acabar, si som fidels, com ella i amb ella. Avui Maria és el signe (primera lectura) que, des del cel, ens fa veure el sentit i la vocació de ser Església que compartim amb ella i gràcies a ella. La nostra missió, com la de Maria, és “donar a llum” a Crist, això és, fer-lo present en la carn, en la nostra carn, en la nostra vida, salvant totes les distàncies perquè el seu camí no es pot repetir però si que ens inspira i recorda que els treballs i esforços de la fe mai queden insatisfets. Com en la ‘Dona’ de la primera lectura, el fruit de la fe sempre té valor i sentit en la nostra vida, està salvat al costat de Déu, és ja eternitat o per a sempre, no s'oblida, no es corromp. Tots aquests gestos de lliurament, petits, ordinaris, autèntics construeixen i signifiquen el regne de Déu, presència i domini divins per al bé, presents amb nosaltres des de Jesucrist.

L'Evangeli ens relata la trobada de Maria i Elisabet, dues dones creients que confessen i anuncien l'experiència de Déu que acumulen. Elles són les mares de la salvació, del precursor i del Messies, però sobretot són dues persones que han estat conseqüents amb la seva fe que les ha fet capaces de percebre i acceptar l'actuació de Déu a través seu. Així, per elles, es va fent realitat, al ritme dels temps, la salvació i s'aferma la presència de Déu. Les dues diuen que Déu no decep mai, que no es fa enrere fins a fer-les realitat, carn de la nostra carn i vida de la nostra vida. El text acaba amb l'himne del Magnificat, que és la proclamació que Maria fa de l'Evangeli, de la Bona Nova que l’ha mirat i tingut en compte la seva humilitat i que també vol fer-se càrrec de la nostra. Maria és model i més, tipus, del creient, de l'església que es converteix en santuari d'aquesta acció divina que experimenten, protegeix i arriba a tots els que se senten cridats o necessitats.

» Primera Lectura

Lectura de l'Apocalipsi de sant Joan (Ap 11,19a.12,1.3-6a.10ab)

El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s'obrí, i dins el temple aparegué l'arca de l'aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s'aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l'hora de la victòria del nostre Déu, l'hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (15,20-27a)

Germans, Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d'autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l'Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (1,39-56)

Per aquells dies, Maria se n'anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l'Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d'entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t'ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l'amor que té als qui creuen en ell s'estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s'ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

LECTURES DEL DIUMENGE