Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Tots seran instruïts per Déu»
06-08-2021
«Tots seran instruïts per Déu»

Continuem amb la celebració i reflexió del bonic discurs del “Pa de vida” amb el qual Jesús s’identifica. Directament ha revelat que ell mateix és aquest pa, que el signe de la multiplicació dels pans i els peixos apuntava cap a ell, que volia mostrar que Ell és l'aliment que Déu ens regala per sostenir la nostra existència, donar-nos el perdó, la confiança, l'ànim, el sentit i la certesa de viure per sempre, que el nostre ser personal no desapareixerà en un mar de matèria o d'esperit sinó que podem continuar sent qui som, sempre que prenem el pa que baixa del cel i retorna, dona, sustenta la vida al món. Som a la primera part del discurs, després de la introducció, en el qual Jesús parla d'aquest Pa com a Paraula viva de Déu. És l'ensenyament que ve de Déu, l’infon en cada persona i en el seu poble, i per això l'acció directa de Déu i la seva Paraula coincideixen amb el que Jesús diu i fa. Un cop més els qui escolten creuen reconèixer en Jesús només a un contemporani, a qui coneixen, i no poden ni volen identificar amb aquest Pa que dona vida. En el seu discerniment, ara no pot començar a dir que ha baixat del cel. Jesús respon que veure’l i reconèixer la seva humanitat no és suficient. Cal escoltar la veu de Déu que l’assenyala, deixar-se atreure pel Pare que l’ha enviat, el presenta i el confirma (amb els signes) en el cor de cada persona disposada a creure. Cal, doncs, ser “deixebles de Déu”, escoltar el que diu el Pare, aprendre, per a estar en disposició d’apropar-se a Jesús. Aquest ensenyament és la Paraula divina i la seva vivència real en la vida de cadascú. Escoltar i aprendre vol dir creure realment i viure en conseqüència aquesta saviesa apresa i entesa que porta a Jesús.

La Paraula explica les accions de Déu en la vida dels creients i com les van entenent i, a la vegada, les proclamen, tan en l'antiga aliança com, sobretot, en la nova aliança, perquè ningú ha vist el Pare sinó, precisament, Aquell que ha baixat del cel per  parlar, ensenyar i manifestar la seva presència i el començament d'un temps nou. Aquesta és la clau i és el que celebrem com a poble de Déu cada diumenge, especialment. Primer, rebem Jesús, el Pa que baixa del cel com a Paraula de Déu. Ens deixem ensenyar i conduir, pels textos de l'antic i nou testament, per la confessió dels creients que també inspira l'Esperit del Pare, vers Jesús, per a reconèixer-li i aprofundir en el seu seguiment i amistat. Però, encara hi ha més: el final d'aquest fragment anuncia que també Jesús és el Pa de la vida com a carn lliurada per perdonar els pecats i fer, efectivament, que el món visqui.

» Primera Lectura

Lectura del primer llibre dels Reis (1Re 19,4-8)

En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s'assegué a l'ombra d'una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n'hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares.» Després s'ajagué sota aquella ginestera i s'adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca't i menja.» Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d'aigua. Menjà i begué, i s'adormí altra vegada. L'àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca't i menja, que tens molt de camí a fer.» Ell s'aixecà, menjà i begué, i amb la força d'aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu.

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 4,30-5,2)

Germans, no entristiu l'Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist. Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà; ell s'entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d'olor agradable.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 6,41-51)

En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?» Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l'ensenyament del Pare i l'han après vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món.»

LECTURES DEL DIUMENGE