Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Vosaltres beureu el meu calze»
23-07-2021
«Vosaltres beureu el meu calze»

Aquest diumenge se celebra la festivitat de sant Jaume (Santiago) Apòstol, un dels “fills del tro”, sobrenom que els va posar el mateix Jesús. Potser el Mestre l'estava assenyalant com a intèrpret de la veu de Déu que ressona, precisament, en la tempesta, el tro, com ens recorda el llibre de l'Èxode (cf. Ex 19,16ss). Una veu que els propis israelites van demanar que no els parlés més perquè a més de no entendre-la, els espaordia i atemoria. De fet els dos germans, potser també cosins o parents de Jesús, estaven dins del seu cercle més íntim i compartien amb ell moltes experiències que no arribaven als altres deixebles. Van ser presents en la “transfiguració” com a testimonis d'aquella veu divina que assenyalava el seu fill molt estimat i enviat.

L'Evangeli mostra ja a Jaume com un apòstol, com un missioner de la veu de Déu, de Jesucrist, gairebé des de la seva primera trobada amb Ell. Potser per això també va ser un dels primers en patir el martiri (primera lectura) al considerar-lo Herodes un dels més perillosos, decidits o dels que feien més soroll –el tro–. Però és l'Evangeli el que millor descriu aquest fill del tro, decidit com sempre, juntament amb el seu germà, a arribar fins al final al preu que fora, sense por per assumir del tot la vida, el camí i fins el destí del seu Mestre. Per això, tot pujant a Jerusalem, s’apropen a Jesús juntament amb la seva mare (fet que reforça la idea del parentiu amb Jesús) per a demanar-li que compti amb ells pel que s’apropa o per assegurar la seva posició davant el que havia de succeir, un possible enfrontament final del Messies amb les autoritats i el sistema religiós jueu. Jesús no hi veu un gest egoista (com l’interpreten els altres deixebles) sinó l'oferiment pur i dur del que són i del que tenen. Per això els assegura que compartiran el seu camí –i la seva fi–, però que no es tracta de cap recompensa perquè el que obtindran serà quelcom molt millor, encara que això fins i tot no es pot definir més enllà del que s’ha dit (compartir el seu camí).

Jaume, a més, és qui, segons una estimada tradició, va ser l'apòstol que dugué l'Evangeli a les nostres costes i fidel al seu compromís, pensem que continua ocupant-se pels nostres assumptes. Avui, doncs, és un bon dia per agrair el gran regal de la Bona Nova, de la presència del Mestre, de poder compartir també nosaltres el seu camí i el seu destí. Entre tantes particularitats d'aquestes terres que abans ens acostaven i ara sembla que ens volen dividir, la fe en Jesús és raó i motiu incondicional i totalment desinteressat de comunió i esperança.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 4,33.5,12.27-33.12,1b.2)

En aquells dies, el testimoni que els Apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar molts miracles i prodigis entre el poble. Els guardes s'emportaren els Apòstols i els presentaren al sanedrí. El gran sacerdot començà així el seu interrogatori: «Us vam prohibir severament d'ensenyar res més en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de les vostres doctrines i voleu fer-nos culpables de la sang d'aquest home.» Pere i els Apòstols contestaren: «Obeir Déu és primer que obeir els homes. El Déu dels nostres pares ressuscità Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. La dreta de Déu l'ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir al poble d'Israel la conversió i el perdó dels pecats. Nosaltres en som testimonis, i n'és també testimoni l'Esperit Sant que Déu ha donat a tots els qui l'obeeixen.» Ells, en sentir això, s'exasperaven i volien condemnar-los a mort. Més tard el rei Herodes feu matar amb l'espasa Jaume, el germà de Joan.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 4,7-15)

Germans, portem el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat com en gerres de terrissa. Així queda ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no pas de nosaltres. Quan les contrarietats ens envolten pertot arreu, no quedem del tot encerclats; quan no sabem com escapar-nos, a la fi trobem la sortida; quan els qui ens persegueixen ja ens tenen a les mans, no quedem del tot abandonats; quan ens trobem per terra en la lluita, no arribem a perdre-hi la vida. Sempre i pertot arreu portem la mort de Jesús en el nostre cos, perquè també en el nostre cos es manifesti en el seu esclat la vida de Jesús. És ben bé així: nosaltres vivim, però per causa de Jesús sempre estem a mercè de la mort, i així la vida de Crist es manifesta en la nostra carn mortal. Jesús manifesta el seu esclat en la nostra carn mortal. D'aquesta manera, ni la mort no deixa mai de fer en nosaltres la seva obra, ni la vida en vosaltres. L'Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat.» Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d'aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és en bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s'estén a molta gent, farà que sigui desbordant l'acció de gràcies a la seva glòria.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 20,20-28)

En aquell temps, la mare de Jaume i Joan, fills de Zebedeu, anà a trobar Jesús amb els seus fills i es prosternà per demanar-li un favor. Jesús li digué: «Què demanes?» Ella li respongué: «Maneu que en el vostre Regne aquests dos fills meus seguin l'un a la vostra dreta i l'altre a la vostra esquerra.» Jesús contestà: «No sabeu què demaneu. Podeu beure el calze que jo he de beure?» Ells li diuen: «Sí que podem.» Els diu Jesús: «És cert, vosaltres beureu el meu calze, però seure a la meva dreta i a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir; és per a aquells a qui el meu Pare ho ha reservat.» Quan els altres deu sentiren tot això s'indignaren contra els dos germans, però Jesús els cridà i els digué: «Ja sabeu que, a totes les nacions, els governants disposen dels seus súbdits com si en fossin amos, i els grans personatges mantenen els altres sota el seu poder. Entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer ha de ser el vostre esclau, com el Fill de l'home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres i a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.»

LECTURES DEL DIUMENGE