Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos»
09-07-2021
«Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos»

L'Evangeli d’avui ens recorda que amb Jesús va començar una nova forma de l'acció divina i que va enviar els seus deixebles, i avui a nosaltres, per continuar-la. Jesús és l'últim i el més gran de tots els profetes, el definitiu, i també ha de fer front a l'oposició definitiva dels homes (primera lectura). Jesús fa el que pot malgrat saber que, com els altres profetes, també serà expulsat. Tanmateix està decidit a difondre la missió als seus seguidors i deixebles, els quals no només seran portadors d’una paraula, encara que sigui la de Jesús, sinó de quelcom millor i molt més gran: l'anunci que ells han acollit la salvació, que són, salvant totes les distàncies, homes nous com el mateix Jesús. Els enviats són els Dotze escollits prèviament “per estar amb ell”, per formar part de la seva comunitat i la seva família, per a crear-la i sustentar-la amb Ell al centre.

Aquesta comunitat és “l’Església”, l'assemblea reunida no per un Déu que parla per mitjà de jutges, reis i profetes sinó pel seu propi Fill. Aquesta és la millor garantia que la bona nova es fonamenta en l'experiència i la consciència d'haver rebut la salvació en la relació d’amistat profunda amb Jesús. Això és el que, en el fons, es proclama i transmet. Segons l’Evangeli, Jesús els “dona” la seva autoritat sobre els “esperits malignes”, això és, la capacitat d'expulsar el mal que afligeix l'home que consisteix en “treure dimonis” i curar.

L'encàrrec resumeix el missatge i l'acció d'aquesta nova presència de Déu que des d’ara també es manifesta en la persona dels enviats que fan, o ho intenten, el mateix que el Mestre. Hi ha també altres senyals que caracteritzen l'encàrrec: anar de dos en dos, mostrant així que és “l’Església”, les persones de l’entorn de Jesús, qui transmet el missatge i actua. El fet de que no han de portar ni provisions ni seguretats, com si anessin a una campanya (militar o de propaganda). Han de “viure sobre el terreny” per mostrar que el seu objectiu és transformar cada llogaret, cada grup humà, en comunitats a redós de Crist. Des de llavors aquesta unitat i fraternitat humana que uneix a les persones, “religatio”, serà el signe per excel·lència de l’obra començada per Déu i que es sustenta en Crist.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Amós (Am 7,12-15)

En aquells dies, Amasies, sacerdot de Bet-El, digué a Amós: «Vident, vés-te’n d’aquí. Fuig al país de Judà. Menja-hi el teu pa i fes-hi de profeta, però aquí, a Bet-El, guarda’t de tornar-hi a fer de profeta, que això és un santuari del rei, un temple de l’estat.» Amós li respongué: «Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors, però el mateix Senyor m’ha pres de darrere els ramats i m’ha dit: “Vés a profetitzar a Israel, el meu poble.”»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1,3-14)

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin madurs: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra. [En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. Vosaltres vau escoltar l’anunci de la veritat, la bona nova de la vostra salvació, i després d’escoltar-la i de creure-hi, també vosaltres, en el Crist, heu estat marcats amb l’Esperit Sant promès. Aquesta és la penyora de l’heretat que Déu ens té reservada, quan ens rescatarà plenament com a possessió seva personal. Aleshores serem lloança de la seva grandesa.]

» Evangeli

En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.

LECTURES DEL DIUMENGE