Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Els profetes només són mal rebuts en el seu poble»
02-07-2021
«Els profetes només són mal rebuts en el seu poble»

Sant Joan de la Creu, al principi del seu comentari sobre el camí espiritual, diu: “Déu fa més netejant i purgant l’ànima d’aquestes contrarietats, que creant-la del no-res. Perquè aquestes contrarietats d’afectes i apetits contraris per a Déu són més adversos i resistents que el no-res, que no es resisteix” (1S 6,4). Recrear, refer, canviar les bases i nuclis de l'existència és el que costa més; el canvi aparent, d'opinió o de posicionament, sí que és fàcil perquè gairebé sempre es fa per cobrir-se o per anar a favor del vent que més bufa en aquest moment. I això, la tasca més costosa del dia a dia, és la que fa Déu, i la seva Paraula ho intenta una vegada i una altra. Confrontat amb la Paraula de Déu (primera lectura) gairebé sempre hi trobem un “poble rebel”, “fills” sí, però “testarruts i obstinats”; però el que importa és que sàpiguen “que entre ells hi hagué un profeta”. És a dir, Déu no es cansa perquè tot el seu ser i el seu poder estan al servei d'això: la recreació, la redempció, la salvació de les seves criatures preferides, costi el que costi.

L'Evangeli d’avui, Jesús fa la mateixa experiència. Essent la presència personal de Déu enmig dels seus, i per tant molt més i molt més allà de ser un profeta, un grandíssim profeta, el mateix Fill de Déu, també va ser jutjat per la seva aparença, pel seu passat, pel seus orígens, en una paraula, per la seva humanitat. En el seu propi poble, la multitud se sorprèn però a la vegada és incapaç de veure la veritable realitat del seu conciutadà. La humanitat neta i senzilla de Jesús no els deixa veure el què significa: una veritable oportunitat de canvi i transformació. Jesús “es va estranyar de la seva falta de fe” i “no va poder fer allí cap miracle”, encara que alguna cosa de la seva “força” sí que es va escampar “perquè va curar alguns malalts imposant-los les mans”.

Nosaltres estem tan familiaritzats amb l'Església, la Paraula, els sagraments que ens pot passar el mateix. Fins i tot el notable esforç per comprendre millor la humanitat i el temps de Jesús pot ser que, paradoxalment, l'allunyin de nosaltres quan hauria de ser tot el contrari. El Fill etern de Déu, que és Jesús, s'ha fet home per a acostar-nos la immensa força de salvació i redempció que hi ha en Ell, afrontant tots els riscos que afronta la Paraula de Déu. Però, en el fons, si continuem anant a l'església, si continuem creient és perquè el coneixem, perquè ha brillat dins de cadascú de nosaltres aquesta espurna que anuncia la veritat de Déu en Crist. Deixem, doncs, que ens recreï, ens transformi interiorment, ens salvi, ens doni la capacitat real de ser i viure com a fills de Déu i germans entre nosaltres.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 2,2-5)

En aquells dies, l'Esperit entrà dintre meu, em va fer aixecar dret i vaig sentir que em parlava. Em digué: «Fill d'home, t'envio al poble d'Israel, a un poble de rebels que s'han alçat contra mi. Tant ells com els seus pares, fins avui mateix, no han deixat mai de ser-me infidels. T'envio a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït. Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls: "Això diu el Senyor Déu", perquè, ni que siguin un poble que sempre es revolta, han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 12,7-10)

Germans, les revelacions que he rebut eren tan extraordinàries que Déu, perquè no m'enorgulleixi, ha permès que em clavessin com una espina a la carn: és un enviat de Satanàs que em bufeteja perquè m'enorgulleixi. Jo he demanat tres vegades al Senyor que me'n deslliuri, però ell m'ha respost: En tens prou amb la meva gràcia; el meu poder ressalta més com més febles són les teves forces. Per això estic content de gloriar-me de les meves febleses; gràcies a elles tinc dintre meu la força del Crist. M'agrada ser feble i veure'm ultratjat, pobre, perseguit i acorralat per causa de Crist. Quan sóc feble és quan sóc realment fort.

» Evangeli

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n'estranyava i deia: «D'on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n'escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

LECTURES DEL DIUMENGE