Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Qui m'ha tocat la roba?»
25-06-2021
«Qui m'ha tocat la roba?»

Com hem dit en diverses ocasions, i tothom ho pot comprovar, segons l'evangeli de Marc, Jesús actua més que no pas parla. I sempre que ho fa és per a protegir la vida o fer-la créixer, si és possible. És el que la primera lectura d’avui afirma sobre Déu, que “tot ho ha creat perquè existeixi” i que, fins i tot, “Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència”. Per això Jesús s’afanya per curar i reparar aquesta naturalesa humana “danyada per l'enveja del diable” que ha introduït la mort i el mal en el món. Aquesta vegada és una nena en ple creixement, la qual ja està greument amenaçada per la mort. Anant a curar-la, es troba una dona que patia pèrdues de sang, una altra dona també marcada per la mort. Encara que la seva malaltia no fos mortal, segurament la seva malaltia la feia “impura” i incapaç de donar vida; a més, la “medicina” del seu temps no podia ajudar-la.

Ningú avisa Jesús de la trobada, és la pròpia dona qui “gosa” tocar-lo i Ell s'adona que ha rebut un “toc” diferent de les empentes habituals a que el sotmet la multitud. Més que un toc és una mostra de fe; aquesta dona ha sabut cercar en ell la vida i la curació que necessita i les ha trobat, encara que la veritable curació no ve d'aquest frec sinó del diàleg que el mateix Jesús nota diferent, com una recerca de la força de vida que emana. D'igual manera, quan finalment arriba a la casa de la nena, en una segona trobada en el qual és ell qui pren la iniciativa fent que la malalta, tinguda ja per morta, torni a la vida. En aquest relat es porta a un cert extrem el que també s'aprecia en les altres narracions de signes i curacions. En tots ells es mostra com la presència de Jesús canvia la desesperança de la depriment realitat humana de la seva època en l'esperança que dona la presència divina. Déu realment es fa present en Jesús retornant amb els seus, deslliurant-los de la desesperació de no poder trobar ajuda ni en la ciència ni en la religió. Sense demanar-ho, Déu ofereix en Crist l'ajuda i la vida que mai havien somiat poder aconseguir. Jesús no distingeix entre pobres i rics, acudeix a qui el necessita i a qui ho demana. Tots estem necessitats i marcats decisivament per la mort però Jesús ens ofereix l'única via per a escapar i tornar al projecte originari de Déu, que és que visquem, i per sempre, perquè som els seus fills, perquè per a això ens ha creat i ens sustenta.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de la Saviesa (Sv 1,13-15.2,23-24)

Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida; tot ho ha creat perquè existeixi, ha format el món perquè l'home visqui, sense posar-hi cap mena de verí de mort. El reialme de la mort no és de la terra, perquè la bondat i la justícia són immortals. Déu no creà l'home sotmès a la mort, sinó a imatge de la seva existència eterna. Però l'enveja del diable va introduir la mort al món, i els partidaris d'ell són els qui en fan l'experiència.

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 8,7.9.13-15)

Germans, vosaltres teniu abundantment de tot: fe, doctrina, coneixement, interès per tot, i fins l'amor amb què us estimem. Sigueu també generosos en aquest favor que us demano. Coneixeu prou bé la generositat de Jesucrist, el nostre Senyor: ell, que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa. No seria just que, per alleujar els altres, vosaltres patíssiu estretor. Més aviat, que en el moment present, buscant la igualtat, allò que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els sobra a ells, que supleixi el que us farà falta a vosaltres, mirant que hi hagi igualtat. És allò que diu l'Escriptura: «Ni als qui n'havien recollit molt els en sobrava, ni als qui n'havien recollit poc els en faltava.»

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 5,21-43)

En aquell temps, Jesús arribà en barca de l'altra riba del llac, molta gent es reuní al seu voltant, i es quedà vora l'aigua. Mentrestant, arriba un dels caps de sinagoga, que es deia Jaire, i, així que el veu se li llença als peus i, suplicant-lo amb tota l'ànima, li diu: «La meva filleta s'està morint. Veniu a imposar-li les mans perquè es posi bé i no es mori.» Jesús se n'anà amb ell, i el seguia molta gent. [Hi havia una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys. Havia consultat molts metges, que l'havien fet sofrir molt, i s'hi havia gastat tot el que tenia. No va millorar gens, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li acostà per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona.» A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut. Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: «Qui m'ha tocat la roba?» Els deixebles li deien: «La gent us empeny pertot arreu, i pregunteu qui us ha tocat?» Però Jesús anava mirant, per veure qui ho havia fet. Llavors aquella dona, que sabia prou què havia passat, s'acostà tremolant de por, es prosternà davant d'ell i li digué tota la veritat. Jesús li respongué: «Filla, la teva fe t'ha salvat. Queda lliure de la teva malaltia i vés-te'n en pau». Encara parlava, que] arriben uns de casa del cap de sinagoga i li diuen: «La teva filla és morta. Què en trauràs d'amoïnar el mestre?». Però Jesús, sense fer cas del que acabava de sentir, diu al cap de sinagoga: «Tingues fe i no tinguis por.» I només va permetre que l'acompanyessin Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume. Quan arriben a la casa del cap de sinagoga, veu l'aldarull de la gent, que plorava i cridava fins a eixordar. Ell entra a casa i els diu: «Què són aquest aldarull i aquests plors? La criatura no és morta, sinó que dorm.» Ells se'n reien, però Jesús els fa sortir tots, pren només el pare i la mare de la nena amb els qui l'acompanyaven, entra a l'habitació, li dóna la mà i li diu: «Talita, cum», que vol dir: «Noia, aixeca't». A l'instant la noia, que ja tenia dotze anys, s'aixecà i es posà a caminar. Ells no se'n sabien avenir. Jesús els prohibí, de tota manera, que fessin saber què havia passat. I els digué que donessin menjar a la noia.

LECTURES DEL DIUMENGE