Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Preneu-lo: això és el meu cos»
04-06-2021
«Preneu-lo: això és el meu cos»

Avui celebrem i revivim –i cada diumenge, i cada dia si volem– la presència de Déu en Jesucrist al costat nostre. Acabat el temps pasqual, el diumenge passat vam rememorar l'auto-entrega de Déu en Crist i, gràcies a Crist, en l'Esperit Sant que ens incorpora a la vida trinitària perquè puguem arribar a la plenitud promesa, com a fills de Déu i germans els uns dels altres. És la realitat de l'Aliança (primera lectura) renovada per sempre gràcies a la sang lliurada pel Fill de Déu i també Fill de l'home: Jesucrist.

Com a creients vivim en autèntica comunió amb el Déu de Jesucrist que ens va ser donat amb el seu naixement, vida, lliurament, mort i resurrecció. En el centre d'aquest procés hi trobem el significat profund de la història de Jesús i de la història de l'Església, i que revivim avui i en cada Eucaristia: el lliurament, el “sacrifici” de Crist, necessari i imprescindible, no sé si per a pagar un deute a Déu però segur que per reparar la situació que hi havia sobre la terra, per salvar l'home atabalat pel pecat, per la incapacitat de relació completa amb Déu i amb els altres (una relació sense desconfiança ni temor ni finitud), per a transformar el mal en bé, la mort en vida.

És per això que aquest és el cor i centre dels Sagraments, per això el celebrem cada diumenge, sens falta, i moltes més vegades si volem: ens tornem a asseure a aquesta mateixa taula de la nova Aliança, de la Pasqua de Jesús, aquest fet únic i irrepetible, per tant, però que anem repetint i revivint, per la gràcia de l'Esperit i la voluntat de Déu per recrear, reproduir, estendre, perfeccionar cada vegada més la redempció obrada per Crist. I així cada vegada que escoltem, contemplem, preguem, fem nostres de la manera que sigui les paraules de Crist i recollim la invitació que hi ha en cada celebració de menjar aquest pa fet cos de Crist per la Paraula i l'Esperit. D'aquesta manera senzilla i real, com amb tots els Sagraments però d’una forma més accessible, “ordinaris” reafirmem la nostra pertinença al poble de la Pasqua, al grup dels creients en Jesús. Aquest és l'aliment que ens cal per mantenir i fer créixer la fe i la comunió viva amb Déu i amb els altres. Gràcies a Jesús som fills del Pare i germans i en l'Eucaristia, i és aquí on actualitzem i renovem aquest ésser nostre que ens ha estat donat i que precisa refer-se, reviure's, caminar cap a la seva plenitud perquè la fe la vivim en la història i en cadascuna de les nostres vides i aquesta canvia cada dia, cada hora. La vida dona moltes voltes i no sempre podem dir que progressem o avancem però sempre podem estar segurs d'on i amb qui tenim el nostre centre.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de l'Èxode (Ex 24,3-8)

En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor.» Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l'endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d'Israel. Després encomanà als joves del poble d'Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l'altra meitat aspergí l'altar. Després prengué el document de l'aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l'obeirem en tot.» Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l'aliança que el Senyor fa amb vosaltres d'acord amb les paraules escrites aquí.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 9,11-15)

Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d'homes, ja que no pertany al món creat; i no s'ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i del vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s'ha ofert ell mateix a Déu, per l'Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mitjancer d'una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l'herència eterna reben allò que Déu els havia promès.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 14,12-16.22-26)

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l'anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l'anyell pasqual?» Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d'aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l'allotjareu per poder menjar l'anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar.» Els deixebles se n'anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual. I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos.» Després prengué el calze, digué l'acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el regne de Déu.» Després de cantar l'himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.

LECTURES DEL DIUMENGE