Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit»
30-04-2021
«Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit»

En aquests diumenges de Pasqua contemplem i reflexionem com la realitat de Jesús viu, ressuscitat, reescriu les principals dimensions de la vida de fe. El diumenge passat Jesús es presentava com el Pastor, el cap viu de l'Església, el qual no solament ens presideix en l'amor sinó que també té cura, guia i protegeix els seus, sustenta la nostra vida i ens condueix per aconseguir junts la plenitud.

L'evangeli d'avui parla de les noves relacions entre el Cap i el cos, entre el Pastor i les ovelles, entre el mestre i els deixebles. Utilitza la imatge bíblica del poble de Déu com una vinya del Senyor (cf. Is 5,1-7), ja present en els profetes, i que Jesús també va fer servir de manera dramàtica en la seva predicació (paràbola dels vinyaters homicides). Després que aquesta profecia es fes trista, però joiosa realitat també, Jesús, altra vegada viu, la reprèn per explicar com és el nou poble de Déu.

Es tracta de la nova aliança, fundada sobre una humanitat nova, que és la del Fill de Déu. És, en realitat, la nova creació que ha començat per on va acabar la primera, per l'home. Jesús és ara la vinya que substitueix el vell poble de Déu que va acabar rebutjant el seu Senyor. Déu l’ha plantat i hi ha una sintonia perfecta entre Ell i el seu cuidador. No es tracta d'un fet artificial, fingit o decretat: la naturalesa humana de Jesús va haver de passar per la passió i la mort en creu per ser aquest home nou, en una decisió absolutament lliure i gens gratuïta. Només per ser homes i per creure en Ell, els cristians, nou poble de Déu, som sarments de la veritable vinya que és Ell. Gràcies a aquesta connexió vital podem donar fruit – i en cas contrari ja sabem el que ens toca– perquè aquest és el temps final i s'han posat de manifest tant la llum com les tenebres i tots ens hem de definir: o donar fruits de vida amb Crist o malgastar-nos i perir.

No estem sols, formem part de la humanitat que té futur –i un futur etern– i Crist ens ajuda en cada ocasió i en tota circumstància amb la condició que ens mantinguem en la Paraula rebuda i en la presència experimentada perquè la seva vida corre per les nostres venes. És una relació lliure, recíproca. No hi ha aquí més domini que el de “ser”: Jesús és el Fill per naturalesa, nosaltres per adopció però formant part de la mateixa realitat: el món nou, la vida nova que ja gaudim especialment a través de l'oració, la celebració, la fraternitat veritable.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 9,26-31)

En aquell temps, Saule arribà a Jerusalem, i allà intentava incorporar-se als creients, però ells no creien que s'hagués convertit, i tots el defugien. Llavors Bernabé el prengué pel seu compte, el presentà als apòstols, i els contà com, pel camí, el Senyor se li havia aparegut i li havia parlat, i amb quina valentia havia predicat a Damasc el nom de Jesús. Des d'aquell moment convivia amb ells a Jerusalem amb tota llibertat, predicava amb valentia el nom del Senyor, conversant i discutint amb els jueus de llengua grega. Aquests es proposaren de matar-lo, però els germans, que ho saberen, l'acompanyaren a Cesarea i el feren marxar a Tars. L'Església vivia en pau per tot Judea, Galilea i Samaria. Així creixia, s'anava edificant, i vivia constantment a la presència del Senyor, confortada per l'Esperit Sant.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 3,18-24)

Fillets, que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu. Perquè si la nostra consciència ens acusa, pensem que Déu és més gran que la consciència, i que ell ho sap tot. Estimats, si la consciència no ens acusa, podem acostar-nos a Déu amb tota confiança, i obtindrem el que li demanem, perquè complim el que ens mana i fem allò que és del seu grat. El seu manament és que creguem en el seu Fill Jesucrist i que ens estimem els uns als altres tal com ens ho té manat. Si complim els seus manaments, ell està en nosaltres i nosaltres en ell. I, per l'Esperit que ens ha donat, coneixem que ell està en nosaltres.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 15,1-8)

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi el Pare la talla, i la que dóna fruit, l'esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi. Jo sóc el cep, i vosaltres, les sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit, perquè sense mi no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s'asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

LECTURES DEL DIUMENGE