Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«S'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms»
16-04-2021
«S'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms»

Potser el millor d'aquest temps de Pasqua són aquests relats de l’encontre de Jesús Ressuscitat amb els seus, s’acostumaven a relatar cada vuit dies coincidint amb l’aniversari setmanal del “primer dia de la setmana”, el dia de la resurrecció. Són moments en els quals els deixebles comparteixen la seva experiència personal i comunitària de la trobada amb el Mestre, viu per sempre, i el que això implica per als qui han cregut en ell. La vida continua, i per tant també la missió, el projecte i l'intent de Jesús. El seu cos glorificat impulsa ara, com a cor existencial, aquest altre cos seu que és la seva comunitat, la seva Església. Fa l'efecte que les trobades més aviat restringides de Jesús, des de les “aparicions” a peu de sepulcre, puguin tenir per objecte desembocar o conduir cap a trobades més celebratives, com pot ser la de l'Evangeli d'avui. Perquè és aquí, estant tots junts, que Jesús es pot mostrar, i de fet es mostra, tal com és Ell i la nova realitat, és a dir, què significa la seva presència i companyia, què aporta i a què compromet a partir d’aquest moment el seguiment del Mestre. Encara que d’entrada Jesús sempre ha de lluitar amb la incomprensió, la por, la ignorància -fins i tot el confonen amb un “fantasma” o amb qualsevol forma de nou esperit-. En aquest text el Mestre s’esforça en “provar” que és viu i present amb el seu cos, nou i glorificat sí, però capaç d'interactuar i influir en la situació i història concreta dels presents.

A Jesús se’l pot tocar, conserva les ferides de la passió i mort, fins i tot és capaç de menjar, tot i que no ho necessiti físicament. I, sobretot, els recorda una vegada i una altra que tot el que ha passat és el que “havia de passar”, el compliment o la manera com s'ha fet real i efectiva la salvació, aquí present i actuant. I, el millor encara, que això no és el final sinó el principi: el que ja s'ha complert sobre el “perfeccionament” i revelació del Messies ha posat en marxa el veritable Evangeli que és la predicació, a partir d'aquí, a partir d'aquest Home, de la conversió i del perdó dels pecats per a tots. Cada trobada amb Jesús viu, cada explicació de les Escriptures, cada trobada corporal i física amb Crist (comunió eucarística) ens reconverteix i recicla i aprofundeix la nostra realitat de ser testimonis que hem de portar a totes les persones el que a nosaltres mateixos ens salva, ens alegra el dia a dia i la vida sencera.

» Primera Lectura

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d'Abraham, d'Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l'havia de deixar lliure. Ell era l'innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau demanar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l'ha ressuscitat d'entre els morts. Nosaltres en som testimonis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de patir. Ara, doncs, penediu-vos i convertiu-vos, i seran esborrades les vostres culpes.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són mentiders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a estimar Déu perfectament.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d'això, Jesús mateix es presentà enmig d'ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se'l menjà davant d'ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s'havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar d'entre els morts el tercer dia, i calia predicar en nom d'ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.»