Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré.»
19-03-2021
«Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré.»

Anem arribant al final de la quaresma que hem recorregut guiats per la Paraula, a través de l'aliança entre Déu i els homes. De l'aliança amb Noè, hem passat a la d’Abraham i a la de Moisès i, sense oblidar els trencaments i les “prorrogues”, hem vist que tant el desig Déu com el de l'home clamaven que sorgís una nova aliança, més d'acord amb aquests desitjos i les veritables necessitats humanes.

El profeta Jeremies proclama aquest anhel (primera lectura) en el relat de la caiguda de Jerusalem (que abasta des del c.28 fins al c.40) inserint aquest text i altres molt relacionats (cc. 30-31) mitjançant l'anunci de “una nova aliança”. Serà una aliança diferent que ja no es fonamentarà, com la primera, en un pacte entre Déu i el poble, sinó en una trobada entre Déu i cadascun de nosaltres. Els signes d'aquesta aliança ja no seran externs (l'alliberament històric d'Egipte, la marxa pel desert, la proclamació dels manaments al Sinaí a cop de tro i llampec) sinó que es trobaran a l'interior de cada persona, però no es tracta d’una qüestió únicament entre Déu i cada home. L'aliança no seria tal si no fes de nosaltres el poble de Déu, però aquesta vegada serem part de la família divina perquè cadascun hem interioritzat i personalitzat la Paraula i les accions de Déu. Aquestes obres i accions també històriques es concreten en la persona i obra de Jesús (Evangeli). El text d’avui se situa en un moment especial, gairebé al final del Llibre dels Signes. Aprofitant que uns grecs (pagans) s’interessen per veure Jesús, aquest respon dient que aquest moment és el principi del compliment d'aquesta nova aliança que significa “sigui glorificat el Fill de l'home”. Però també afirma que aquesta glorificació no és un acte de poder o majestat sinó tot el contrari: serà un anorreament perquè caldrà travessar la foscor, el patiment i la mort perquè es faci realitat tot el que Déu vol.

Enmig d'aquesta realitat, el mateix Jesús revela que se sent inquiet i “temptat” de demanar al Pare que el deslliuri “d'aquesta hora” però reconeixent que el que segueix és el mateix compliment de la missió, la raó per la qual ha vingut. Al costat de la veu de Jesús se’n sent una altra, un tro per a uns, un àngel per a uns altres, “una veu del cel” tanmateix, que afirma que tot el que Jesús ha dit i fet ja és part d'aquesta glorificació i que el que ve també, serà la seva culminació. Tal com diu Jesús, aquesta veu no és per ell sinó per a nosaltres, perquè reconeguem el moment del judici i discernim entre la veritat de qui lliura la seva vida per amor i qui la reté per por o egoisme

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Jeremies (Jr 31,31-34)

Vindran dies, diu l'oracle del Senyor, que pactaré amb el casal d'Israel i amb el casal de Judà una aliança nova. No serà com l'aliança que vaig pactar amb els seus pares el dia que els vaig donar la mà per fer-los sortir del país d'Egipte; aquella aliança, ells la van trencar, tot i que jo era el seu amo, diu l'oracle del Senyor. L'aliança que jo pactaré després d'aquells dies amb el casal d'Israel serà aquesta, diu l'oracle del Senyor: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en els seus cors. Llavors jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. No caldrà que s'instrueixin l'un a l'altre dient: «Coneixeu qui és el Senyor», perquè tots em coneixeran; del més petit al més gran, diu l'oracle del Senyor, ja que els perdonaré la culpa i no recordaré més el seu pecat.

» Segona Lectura

Lectura de la carta als cristians hebreus (He 5,7-9)

Germans, Jesús, durant la seva vida mortal, s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. Déu l'escoltà per la seva submissió. Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i un cop consagrat sacerdot es convertí en font de salvació eterna per a tots els qui se li sotmeten.

 

» Evangeli

Evangeli segons sant Joan (Jn 12,20-33)

En aquell temps, alguns d'entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaren a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat. Us ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seva pròpia vida la perden; els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus. »En aquests moments em sento torbat. Què he de dir? Pare, salveu-me d'aquesta hora? No, és per arribar en aquesta hora, que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu va dir del cel estant: «Ja l'he glorificat, però encara el glorificaré.» La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d'altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «No és per mi que s'ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara el sobirà d'aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.» Deia això indicant com havia de ser la seva mort.

LECTURES DEL DIUMENGE