Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

« Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum»
12-03-2021
« Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum»

Quart diumenge de Quaresma i una nova lliçó sobre la història de l'Aliança. Avui tracta la realitat i les conseqüències del seu trencament (primera lectura), i ens ensenya que, en primer lloc, la fe no és una ideologia perquè no culpa l'ambient ni als altres dels seus propis fracassos i, per altra banda, que és Déu qui s'obstina sempre a mantenir-la i restaurar-la.

En efecte, el fonament més gran de l'esperança humana és l'experiència històrica de no haver estat mai abandonats per Déu, ni tan sols –o especialment– quan els homes hem volgut trencar amb ell o allunyar-lo de les nostres vides. Així, avui se'ns recorda el fracàs estrepitós de l'Aliança mosaica amb la caiguda de la seva societat i l’exili forçós a Babilònia. També, que després de setanta anys, el mateix Senyor aconsegueix el retorn dels seus a la terra que els havia donat per sempre. El text no ho diu explícitament però sabem que aquest segon èxode no va tenir molta alegria ni molta glòria i va inaugurar una pròrroga de la primera aliança que ja buscava una altra forma de relació, d'entendre i viure la comunió necessària que ha d'haver-hi entre Déu i l’home.

L'Evangeli pren un episodi del primer èxode, el de la curació dels mossegats per les serps de la incredulitat, fent-nos mirar aquesta serp que està mossegant la confiança en Déu. És a dir, Déu és capaç de convertir allò que ens destrueix, desuneix i enfonsa en principi i causa de salvació. Ara, però, no és la imatge d'una serp qui “serà enlairada” enmig d'aquest desert, sinó la mateixa persona del Fill de Déu i fill de l'home. Això és: Jesús enfrontarà i acollirà la mort en creu (la més degradant i infamant) i ho transformarà en el signe més efectiu de la proximitat, protecció i amor de Déu, el qual mai oblida l'home i està disposat a lliurar el més valuós que té per amor nostre, a presentar-ho com el Signe que ens faci veure que ens vol amb Ell per sempre, que la salvació no és només llum i vida per ara sinó també per sempre, per a l'eternitat. Però aquest signe inclou també un avís, similar a les clàusules de maledicció de la primera aliança: cal preferir la llum, que ens despulla, ens traspassa i denúncia les nostres males obres però és l'únic camí per participar de la nova aliança d'amor inaugurada amb aquest signe, amb aquest lliurament.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre de les Cròniques (2Cr 36,14-16.19-23)

En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d'imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s'havien escapat de morir per l'espasa, i se'ls quedà per esclaus d'ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys. Però l'any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l'esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m'ha donat tots els reialmes de la terra i m'ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes (Ef 2,4-10)

Germans, Déu, que és ric en l'amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d'unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se'n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.

» Evangeli

Evangeli segons sant Joan (Jn 3,14-21)

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l'home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s'han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d'acord amb la veritat sí que busquen la plena llum i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu.»

LECTURES DEL DIUMENGE