Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Passà quaranta dies al desert temptat per Satanàs»
19-02-2021
«Passà quaranta dies al desert temptat per Satanàs»

La temptació, part irrenunciable de la vivència humana, és motiu de reflexió cada primer diumenge de Quaresma. Jesús, com a persona viva, descobreix la veritable humanitat i totes les seves implicacions, i ens recorda que tots som temptats i que sinó ens en adonem és perquè hem renunciat a bona part de la nostra fe i la nostra humanitat. Avui llegim a l’Evangeli que, al començar el seu projecte de vida que ofereix als homes, Jesús va patir aquesta temptació, com tothom que es plantegi una opció seriosa de vida i la mantingui. L’Evangeli situa aquest moment entre el seu baptisme i l’inici de l’anunci de la Bona Nova, quan Joan Baptista ja ha estat pres. És un moment per prendre consciència i decidir. Jesús ha d'emprendre –i confirmar– el seu propi camí, la seva pròpia oferta de vida que vol fer extensible a tothom. El text afirma que és l’Esperit, que pel baptisme ha davallat i roman en Ell, qui l’ha conduit directament a aquest moment de decisió que s’allargarà fins a quaranta dies. És, doncs, una experiència vital que forma part del seu projecte de vida, del mateix Evangeli. Remet i refà l'experiència essencial dels creients de l'antiga aliança durant altres quaranta –anys, en aquella ocasió– en el desert per a recordar-nos que ser creient és ser temptat, és haver de conviure i lluitar amb una decisió presa que ha de reafirmar-se i també validar-se cada dia.

La versió de l'Evangeli de Marc fa referència també a una aliança anterior (primera lectura), la primera, la que va fer el mateix Déu amb la primera parella humana, el projecte original del qual Déu sempre va voler que fora la creació. Jesús viu com degué viure el primer home, l'única cosa és que el paradís ara és el desert i els animals que eren la seva companyia ara es comporten com a salvatgines, però també aquí els àngels el serveixen. Tot això per a donar a entendre que aquest desert que continua sent el nostre món fins i tot pot ser viscut com el paradís si la temptació s'afronta com ho fa Jesús. Ell ha buscat conscientment la solitud de la fe –la nit, diríem, pensant en sant Joan de la Creu– per a fer l'experiència radical de la presència de Déu que, quan falten tots els altres suports i proteccions, es manifesta indiscutiblement als creients, cuidant, protegint i sostenint a qui de veritat té fe i vol viure l'aliança.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Gènesi (Gn 9,8-15)

Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l'arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l'aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d'aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvolades i apareixerà l'arc entre els núvols, em recordaré de l'aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l'aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot rastre de vida.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pere (1Pe 3,18-22)

Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l'Esperit fou retornat a la vida. Per això anà a dur la seva proclama als esperits empresonats, que s'havien resistit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l'arca. En aquella arca se salvaren a través de l'aigua unes poques persones, vuit en total, i l'aigua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resurrecció de Jesucrist, que se n'anà al cel, va rebre la submissió de les potestats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,12-15)

En aquell temps, l'Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l'alimentaven els àngels. Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»

LECTURES DEL DIUMENGE