Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Li digué que anés a  fer-se examinar pel sacerdot per certificar que ja era pur»
12-02-2021
«Li digué que anés a fer-se examinar pel sacerdot per certificar que ja era pur»

Cada vegada que Jesús es troba amb els qui tenen necessitat de la seva ajuda, es posa de manifest la seva compassió immensa, que és part de la seva "autoritat" i mostra de la Bona Notícia, en el sentit que Jesús parla i ensenya com li sembla, tal com li surt de dins, per entendre’ns. L’Evangeli d’avui s'emmarca en la vivència que tenia el poble d'Israel (i la majoria dels pobles antics) de la terrible malaltia, llavors i encara ara, de la lepra (primera lectura), la qual, sense causa aparent (s'ignorava), incapacitava i deformava terriblement a qui la patia. Calia apartar-se dels afectats i mantenir-los lluny. A la prudència humana s’hi afegia la prudència religiosa per a fonamentar i executar aquest allunyament. En aquest context es compren una mica millor el gest de Jesús.

Primer, el leprós se li acosta i Jesús ho permet (és el primer "miracle", en el sentit de ruptura si no amb les "lleis naturals", o el que se’n sabia d'elles, sí amb les normes socials i religioses). Deixa que parli i expressi què vol i necessita. Llavors fa el segon "miracle" que és tocar-lo, un gest inaudit que mostra gràficament la llibertat i independència d'aquest home, Jesús, el qual només veu davant seu un altre home, malalt, que cal acollir i ajudar. Perquè aquest signe, miracle, o com li vulguem dir, va d'això: retornar el leprós a la comunitat dels homes, alliberant-lo de la seva malaltia i maledicció i als altres dels prejudicis i pors que ens impedeixen, moltes vegades amb l'ajuda del pecat, veure'ns tal com som realment. D’aquesta manera ens veiem a nosaltres mateixos com a leprosos o empestats, com a amenaces. Jesús mostra clarament la seva intenció: vol i, per tant, pot curar-lo i ho fa. La lepra desapareix, almenys a la vista dels que contemplen l'escena, però amb això no n’hi ha prou. Tot i que Jesús no és partidari de la “publicitat”, de que s‘escampi la veu (aquest és un altre enigma evangèlic), potser perquè prefereix la trobada personal, en aquest cas vol que se sàpiga, per això li diu a l’ex leprós que es presenti a les autoritats sacerdotals competents i doni testimoni del seu retorn a la comunitat humana i religiosa. La curació en aquest cas significa que el leprós torna a ser considerat plenament home i pot viure en la família dels homes. Però la divulgació del fet no és suficient per mostrar què han vist els qui l'han contemplat i experimentat: que Jesús allibera de malalties, pors i prejudicis, i fa que ens veiem tal com som, persones necessitades i interrelacionades per a fer el bé.

» Primera Lectura

Lectura del llibre del Levític (Lv 13,1-2.44-46)

El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d'anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: ÃÂ'‚'Â'“Impur, impur!ÃÂ'‚'Â'” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 10,31-11,1)

Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d'escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l'Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d'adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,40-45)

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s'agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.» Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l'instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d'anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n'anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

LECTURES DEL DIUMENGE