Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
05-02-2021
I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

La major part de l’activitat de Jesús, la més visible i difosa,  per posar de manifest el canvi real que significa la seva paraula i la seva acció s'identifica amb les seves curacions o “miracles” (actes de poder segons l'Evangeli).

 El diumenge passat ja vam veure que el seu ensenyament tenia una autoritat efectiva expulsant el dimoni (esperit maligne) que protestava per la presència i pel que deia Jesús. I avui se'ns diu que en sortir d'aquesta sinagoga continua actuant de la mateixa forma, primer a casa de Simó curant la seva sogra i després tots els malalts que li presenten, amb “diversos mals”, i també expulsant “molts dimonis”. Si considerem que en l'antiguitat aquesta acció demoníaca s'estenia a qualsevol mal o malaltia que no presentés senyals o causes ben visibles, podem entendre que Jesús mostra la seva autoritat i la realitat de la seva proposta curant mals ben reals i fent veure així, en conseqüència, que totes aquestes persones, en especial els pobres i sense recursos, ja no estaven abandonades, que hi havia algú que en tenia cura. En aquests mesos de crisi que continuem vivint podem fer-nos ben bé el càrrec del que devien experimentar els pobres del passat: sense diners, sense ajudes, sense el consol de la minsa medicina d’aquell temps, qualsevol mal o malaltia (que avui es cura amb una bona alimentació o medicaments comuns) podia significar la mort pròxima i ben real, sense que a cap autoritat, divina o humana, els preocupés gens ni mica.

Ahir com avui, les persones no tenim més valor per als poders regnants que la nostra aportació en diners, treball o vots. Avui com ahir, estem comprovant com els sistemes i les lleis no poden arribar mai on pot fer-ho la compassió, que és la preocupació “carnal”, realment existent, d'uns éssers pels altres, sobretot quan les situacions es compliquen en extrem. En aquest context, l'acció de Jesús s'entén bé i també el gran impacte que de seguida va començar a tenir: realment semblava que Déu havia començat a visitar els seus, començant pels més necessitats. De fet el relat parla també de les conseqüències d'aquestes curacions: d’una banda, molts se sentien impulsats a servir, com la sogra de Pere, i molts altres a explicar-ho arreu. Fins i tot volen testimoniar-ho als dimonis, tot i que el text diu que Jesús no els deixava. No era la propaganda el que li interessava, ni espectacular, sinó mantenir-se en la missió encarregada per Déu mateix, l'Evangeli. Per això, Jesús necessita la solitud, l'oració, la comunicació íntima amb el Déu que l’envia i el mou, per discernir, valorar i decidir les properes accions: com continuar ensenyant aquesta veritat i fer-la realitat, això en el poc temps que la realitat mateixa li permetria.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)

Job digué als seus amics: «L'home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure's a l'ombra, espera l'hora de cobrar com el treballador. Però a mi m'ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s'acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)

Germans, jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m'ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l'evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m'he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m'he fet feble com ells. M'he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l'evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n'anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s'havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s'havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n'anà a un lloc solitari i s'hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d'altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

LECTURES DEL DIUMENGE