Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop»
22-01-2021
«Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop»

Segons l'Evangeli de Marc, Jesús apareix en la vida del seu poble, i en la història, presentant-se com un profeta. En realitat, ja s'havia presentat mitjançant el baptisme (ho recordem el primer diumenge de cada nou cicle) com un home que se solidaritza amb els seus germans pecadors i que assumeix l'única proposta seriosa de renovació i canvi, la de Joan Baptista. Però hi havia alguna cosa més en aquell gest: l’Esperit de Déu va davallar sobre aquest home i des de llavors hi roman. I es pot dir que a partir d’ara (ho llegim a l’Evangeli d’avui) aquest home posseïdor de l’Esperit, comença a parlar a la manera dels profetes, com ho fa el profeta Jonàs (primera lectura), advertint que no es pot continuar per aquest camí, que la injustícia dels homes clama al cel, que Déu ho ha escoltat, i que el temps de la seva paciència s’ha esgotat. Si no hi ha un canvi ràpid, vindrà la destrucció. Com diu el text, no es tracta d'una amenaça basada en l'ús de la força; els habitants de Nínive no s’impressionarien per aquesta mena de discurs de la por, perquè no coneixien el Déu d'Israel i no havien “après” a témer-lo. Tanmateix, el discurs de Jonàs, sorprèn els ninivites, el creuen, li fan cas i anuncien el seu canvi, la seva conversió, amb gestos concrets de penediment que demostren que han escoltat l'anunci del profeta.

El primer anunci de Jesús és gairebé el mateix: “ha arribat l’hora”, el temps de la veritat s’ha complert, el moment de la decisió, d'actuar, de fer alguna cosa ha arribat. I el primer que cal fer és “convertir-se”, això és, canviar efectivament el rumb i camí de la pròpia existència i fer-ho en una direcció: creient en l’Evangeli. Com en el cas de Jonàs, es tracta de creure a un home, valorant no tant el que diu sinó la seva pròpia persona i el fet que proclami la Paraula. En el cas de Jesús, s'anirà veient que persona i Paraula s'identifiquen. En dona testimoni un gest seu que ja avançava el diumenge passat: la crida a uns quants perquè siguin els seus deixebles, quelcom que Joan Baptista mai havia fet. El text subratlla que és la Paraula qui convoca aquests homes i els fa sortir i deixar les seves realitats quotidianes per a assumir la realitat de Jesús. Aquest gest és el que determina la conversió. Deixen tota la seva vida (treball, família) i fins tot la seva mateixa tradició (el seu pare) per a obrir-se a la gran novetat i esperança que encarna aquest home.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia de Jonàs (Jn 3,1-5.10)

El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Vés a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré.» Jonàs se n'anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D'aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.» La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s'apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d'ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 7,29-31)

Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l'oportunitat present. Des d'ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d'aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc(Mc 1,14-20)

Després d'haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.» Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n'anaren amb ell. Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n'anaren amb Jesús.

LECTURES DEL DIUMENGE