Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«El fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu»
18-12-2020
«El fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu»

Amb l'Advent ja avançat, arribem a la plenitud d’aquests darrers dies havent passat des de la visió inicial de la necessitat de reforçar la nostra d’esperança en el retorn de Jesús al final de totes les coses per a instaurar definitivament el seu regne i per a tota l'eternitat, fins a concentrar-nos en els esdeveniments històrics de la seva primera vinguda. I després de recordar la figura i missatge del precursor, Joan Baptista, i la seva importància per al nostre acolliment del Salvador, del Messies, avui la Paraula ens presenta la Mare de Déu, “causa” directa que aquest Messies hagi vingut, sorprenentment, en la nostra carn per fer-se tal com som, transformar-nos i mantenir-nos fins al moment de la culminació, quan Crist pugui ser-ho tot per tots. És a dir, que el temps final, definitiu i escatològic (de manera parcialment, al final del temps de cadascú) fa dos mil anys que es va complir i encara continua fent-se carn i història.

L'altre dia vaig llegir un tuit que deia, més o menys, que el millor de l'Església Catòlica no és el seu esforç per estar sempre a l'última moda i d'adaptar-se a cada novetat dels temps, encara que ho faci per sobreviure i seguir donant a conèixer la seva existència i el seu missatge, sinó la seva manera d’actualitzar “el que és antic i permanent”, la pervivència i actualitat del seu anunci i dels ritus que el celebren i li donen vida (això ja no ho deia el tuit).

En centre d'aquesta permanència vital hi ha la persona i el gest, vàlid per a tots els segles, de la Mare de Déu. Ella és la veritable casa i dinastia de David (primera lectura), a qui Déu va prometre que faria sempre present allò més valuós de la seva vida: la fe i la confiança en Déu. Aquesta és la realitat del cor que manté viva la presència de Jesús, sempre oberta i necessitada del nostre acolliment. L'Evangeli explica el major miracle,  en realitat l'únic necessari de tots els miracles: la increïble proposta de Déu a aquesta dona i la seva encara més increïble resposta, el seu voler i saber posar-se totalment a les mans d'un Déu a qui no coneixia –gràcies a Ell– en teoria (llavors la proposta li hauria semblat impossible) sinó en la pràctica, en l'oració i en la vida. Contemplant avui i agraint aquest gest únic, antic i permanent d'aquesta dona que, al mateix temps, acull i nega una tradició (diu sí al Déu de l'aliança i no al pecat que descobreix l'aliança), tant de bo siguem capaces d'assumir-lo també cadascun amb esperança, confiança, alegria i entrega plenes, tal com ens ha ensenyat aquest Advent i, sobretot, aquesta dona increïble.

» Primera Lectura

Lectura del segon llibre de Samuel (2Sa 7,1-5.8b-11.16)

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat.» Natan digué al rei: «Vés, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor.» Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Vés, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra. »He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. »El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre.»

» Segona Lectura

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma (Rm 16,25-27)

Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 1,26-38)

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible.» Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.» I l’àngel es va retirar.

LECTURES DEL DIUMENGE