Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Testimoni de la Llum»
11-12-2020
«Testimoni de la Llum»

En el tercer diumenge d'Advent aprofundim en el que significa veritablement esperar i rebre la salvació de Déu en la nostra vida. Perquè l'arribada de Déu no és una idea ni una fantasia ni un estat mental sinó una trobada real per a cadascun i per a tots, com a família, comunitat, societat. El Salvador no és un filòsof ni un predicador d’esperances dubtoses sinó algú que ofereix un canvi real basat en la presència i l'acció del mateix Déu (primera lectura). El profeta Isaïes anuncia aquesta acció i intervenció divines en la vida del poble: és una bona notícia efectiva que es realitza en l'alliberament i la gràcia que davalla sobre els qui viuen l'Aliança. El mateix Déu es compromet amb la vida de tots els qui creuen i l’acullen, els quals experimenten una veritable joia i alegria (segona lectura) que no està basada en circumstàncies ni en res extern; tampoc és cap mena de paradís interior aconseguit amb tècniques o drogues. Ben al contrari, es tracta d’una situació causada directament per la relació personal amb Déu. Són la seva amistat, la confirmació del seu amor, predilecció i gràcia els elements que obren la persona a una transcendència molt real i molt propera. No es tracta d'un “estat mental”, ni res que se li assembli, sinó que s’hi arriba pel camí que marca l'Evangeli: creient al profeta, al precursor, quan ens diu que és ara, precisament, el moment de canviar de vida i de situació. Déu pren la nostra pròpia carn i es fa proper en qui encara no coneixem, però que apareix immediatament després de la conversió que ens demana Joan el Baptista el qual, segons l’Evangeli, es coneix prou bé a si mateix. Ell sap que no és el Messies, ni el Profeta que havia de venir, que tan sols és una veu, però una veu reconeguda i enviada capaç de fer seva l'antiga Paraula de Déu i reconèixer que s'està complint en aquests moments i en aquestes circumstàncies.

El millor de la vida no és arribar a ser el que hom pretén sinó aconseguir la plenitud, això és, sentir-se lligat a Déu, com a Creador, i als altres, com a germans i germanes. Perquè Aquell qui ve ens ajudarà a veure qui som realment amb el gran regal de l'amistat i la confiança divina. Déu segellarà amb cadascun l'aliança. Perquè Jesús sí que és digne de “deslligar la corretja del calçat”, el que ha de fer-ho, la persona més pròxima que té l'obligació, ell és qui ha de prendre la nostra vida per unir-la a la seva. És l'amor mateix de Déu, l'Espòs, qui ho canvia tot per fer-ho nou, qui fa possible la veritable alegria, que "és el grandíssim secret del cristià", com va escriure Chesterton al final del seu llibre ‘Orthodoxy’: Jesús, qui no va ocultar ni les seves llàgrimes, ni la seva còlera, sí que va ocultar als altres amb un silenci brusc o una gran solitud impetuosa "alguna cosa que era massa gran perquè Déu la mostrés mentre va estar a la Terra: a vegades sospito que era la seva alegria"

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 61,1-2a.10-11)

L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor. Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica (1Te 5,16-24)

Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal. Que Déu mateix, el Déu de la pau, us faci del tot sants, i guardi totalment irreprensibles el vostres esperit, la vostra ànima i el vostre cos per quan retorni vostre Senyor Jesucrist. Déu, que us crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Joan (Jn 1,6-8.19-28)

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni. Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?» Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no sóc el Messies.» Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?» Els diu: «No el sóc.» «Ets el Profeta que esperem?» Respongué: «No.» Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?» Digué: «Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.» Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?» Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.» Això va passar a Bet-Ània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

LECTURES DEL DIUMENGE