Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Obriu una ruta al Senyor»
04-12-2020
«Obriu una ruta al Senyor»

Si en el primer diumenge d’Advent se'ns recordava que la fe i la vida s’han de viure des de la perspectiva d'un passat que ens motiva a seguir i a ser millors i d’un futur sempre atraient i realitzable, en aquest segon diumenge se'ns parla del moment històric únic i definitiu que donà principi al fet cristià. Perquè, tot i tenir el cor posat en el passat i la mirada en el futur, el fet cristià es viu dia a dia, hora a hora, acollint la gràcia de Crist i posant-la en pràctica en la realitat de la nostra vida.

Avui la Paraula ens presenta dos esdeveniments paral·lels de màxima rellevància en la història de la salvació: la predicació del profeta conegut com a “segon Isaïes” (primera lectura) i la de Joan Baptista (evangeli). Ambdues anuncien un esdeveniment esperat, desitjat, que va assentar de manera especial la fe del poble dels creients. Isaïes profetitza el segon èxode, el retorn de l’exili de Babilònia (autèntic gresol de l'antiga aliança) i Joan Baptista anuncia l'arribada imminent d'Aquell que farà realitat, per fi, totes les promeses de l'Aliança.

Davant d’aquest succés únic, irrepetible, Joan proposa dues respostes concretes: la “conversió” i confessió dels propis pecats i un baptisme “d'aigua” que ell mateix administra, una mena de trobada històrica concreta que certifiqui la conversió, és a dir, el canvi de vida. Joan es presenta amb les paraules del segon Isaïes: “aplaneu el camí al Senyor enmig del desert” perquè el poble pugui tornar o perquè el Senyor mateix pugui venir a trobar els seus (una cosa és gairebé l'altra). Joan és, en definitiva, un profeta -“i més que un profeta”, com ho reconeix el mateix Jesús- que marca el principi d’uns nous temps per als seus contemporanis, i també per a Jesús, a través d'aquest baptisme “d'aigua”, precedent d’una altra realitat, la trobada personal i definitiva amb Déu, o baptisme de l'esperit.

En un cas i en l'altre es tracta de la salvació, la redempció, la vida per sempre que, paradoxalment, s'experimenta i es troba (com no pot ser d'altra manera) en la història real i concreta del dia a dia. Així doncs, la nostra esperança i la mirada cap endavant neixen en la persona i predicació d'aquest home, Joan, que va saber veure i va tenir el coratge de lliurar-se a la Paraula de la veritat i mantenir-la amb la seva pròpia vida. Igualment avui, per nosaltres, acollir aquesta Paraula és acollir el Messies, l'Espòs que ve personalment per a donar-nos la immensa esperança de ser el seu poble, la seva família, tots junts.

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 40,1-5.9-11)

«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, que ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit.» Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pere (2Pe 3,8-14)

Estimats, una cosa hi ha que no heu de perdre mai de vista: Per al Senyor tant és un dia com mil anys i mil anys com un dia. No és que el Senyor difereixi el compliment de les promeses, com ho suposen alguns; és que el Senyor és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a convertir-se. Però el dia del Senyor vindrà; arribarà inesperadament com un lladre. Aquell dia el cel fugirà amb un estrèpit espantós, els elements, abrandats, es desintegraran, i la terra quedarà al descobert amb tot el que hi han fet. Tenint present, doncs, que tot això es desintegrarà, penseu com heu de viure, amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia del Senyor, i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es desfarà, i els element, abrandats, es fondran. Però nosaltres, tal com ell ens ho ha promès, esperem un cel i una terra nova, on regnarà la justícia. Per tant, estimats, mentre espereu això, mireu que ell us trobi en pau, immaculats i irreprensibles.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 1,1-8)

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu. En el profeta Isaïes hi ha escrit això: «Jo envio davant teu el profeta missatger perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.» Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell a la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant.»

LECTURES DEL DIUMENGE