Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna»
20-11-2020
«I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna»

No podia ser d'una altra manera: l'Evangeli de sant Mateu s'acomiada aquest diumenge, festa de Jesucrist Rei i Senyor de l'Univers, amb una última paràbola, la que explica el judici final, ni més ni menys. El text connecta directament amb la paràbola del diumenge passat: la “vinguda” de l’amo de la paràbola es relaciona amb “quan vingui el Fill de l'home” i les conclusions de l'anterior paràbola s'amplien o concreten amb el text d'avui. No es diu explícitament que el relat sigui una paràbola, com en altres ocasions, però el context i la forma literària del text ens fan pensar que ho és. Es tracta d'un bon resum de tot el que explica l’Evangeli, una forma per concretar què és el que hem de fer i, per tant, què podem esperar. No utilitza un llenguatge metafòric, almenys al principi, sinó ben directe: al final dels dies i de la història, el Fill de l'home vindrà “amb el seu poder” fent realitat de manera definitiva allò que ara ja ho és amb la paraula i les accions de Jesús, el “Fill de l’home”, segons ell mateix s’anomena.  

El sentit de la paràbola és molt clar: el Fill de l'home és el jutge (el rei, el Senyor) de tots els homes i els seus criteris de discerniment es fonamenten en què Ell mateix s'identifica amb tots aquells que pateixen i que necessiten ajuda, assistència, suport, pobres febles i necessitats. Qui actuï com el Fill de l'home (Jesús de Natzaret), tal com expliquen els Evangelis, “entraran a la vida eterna” i els qui no “al suplici etern”.

No estem acostumats a un llenguatge tan directe, a que se’ns parli de “salvació” o “condemnació” definitives. De les dues en podem tenir experiència en la vida: realització, plenitud enfront de vida arruïnada o malgastada. Si fem més cas de l’entorn que de la Paraula de Déu (que no utilitza enigmes precisament, sinó que parla ben clar) anem a risc de fer cas a qualsevol doctrina “bonista” (tot acabarà bé) o “catastrofista” (tot acabarà malament) que ens resulti més confortable o menys molesta.

En aquesta festa que tanca el cicle de l’any litúrgic recordem la realitat i la veritat que professem. La “reialesa” de Jesús, el cor i la ment de Déu Pare, és la seva identificació des de l'arrel amb les seves criatures, nosaltres, que es posa de manifest en l'atenció concreta i efectiva al proïsme més necessitat. L'Evangeli (benaurances, signes i accions de Jesús) de Mateu ha anunciat que la realitat del món i les relacions amb Déu (aliança) i entre nosaltres han començat a canviar, i que es tracta d’un canvi irreversible. Així quan s’esdevé el “definitiu” (la mort), un altre tema que no s'esmenta, l'única cosa que roman és l’aproximació concreta i real a l'acció compassiva i misericordiosa de Jesús, Déu fet home, per a ser Senyor de vius i morts.

» Primera Lectura

Lectura de la profecia d'Ezequiel (Ez 34,11-12.15-17)

Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.» I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits.»

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15,20-26.28)

Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 25,31-46)

En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.

»Després el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.”

»Els justos li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?”

»El Rei els respondrà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.”

»Després dirà als de la seva esquerra: “Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.”

»Ells li respondran: “Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”

»Ell els contestarà: “Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.”

»I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna.»

LECTURES DEL DIUMENGE