Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Però tu has guardat fins ara el vi millor»
14-01-2022
«Però tu has guardat fins ara el vi millor»

Encetem un nou cicle litúrgic de lectures, el cicle “C” fonamentat en el tercer evangeli, el de sant Lluc, tot i que aquest diumenge l’iniciem amb un text de l'evangeli de Joan. Es tracta d'un ressò de les festes de Nadal: la primera manifestació activa de Jesús en la seva vida pública. L'Evangeli narra que no es tracta d’un fet preparat, sinó que gairebé la estat forçat per la insistència i intercessió de la Maria, la Mare de Jesús. En el senzill i profund llenguatge de l'evangelista tot pren significat i assenyala la missió d'aquest home destinat a ser la Llum del món. El context, el mateix que a la primera lectura, descriu la relació entre Déu i el seu poble utilitzant la clau ‘matrimoni’: el Déu d'Israel assumeix en la seva pròpia casa, en la seva pròpia vida i realitat al seu poble. Aquesta és la meta de l'aliança, no és només “religió” o d'adoració vertical de l'home i creatura vers el seu Senyor, absolut i infinit. En realitat, el Senyor i Creador ens vol comprometre al màxim nivell amb les seves criatures a les quals anomena fills. Jesús és el messies, l'enviat d'aquest Déu per a complir i fer realitat per a tots la finalitat de l'aliança. En aquestes noces s'anuncia i es mostra com serà això. Com diem, es tracta d’un casament, en el qual, per a desgràcia de tots, es queden sense vi, el símbol per excel·lència de la festa, del goig de la vida, del “plus” que significa o ha de significar la unió entre les persones i d'aquestes amb Déu. El vi comporta alegria, aquest trencar les barreres de contenció per adonar-nos que estem junts, que vivim units, que els uns som regals per als altres i per a tots. Maria se n’adona del que significa aquesta falta de vi: no es pot viure sense alegria, il·lusió, només complint normes, lleis, només “fent el que és correcte” secament i perquè sí. Jesús mira de resistir-se argumentant que “no ha arribat la meva hora”, com dient que aquest no és ni el moment ni el lloc per al que ha vingut a fer. Tanmateix, s'imposa el criteri de Maria i això significa molt per als cristians.

No precisament que ella endolceixi o avanci el do de la misericòrdia que el seu fill sembla que es resisteix a atorgar sinó més aviat que té el seu propi criteri respecte de la presència i missió de Jesús, que l'expressa clarament i que és escoltada, especialment perquè sempre mostra la seva absoluta confiança, com Crist, en la voluntat de Déu, i que és el seu fill qui la manifesta i la va fent realitat. Així, ella disposa que l'aigua, molt útil sens dubte però incapaç de “escalfar” el cor humà, símbol potser de la puresa però no de la fraternitat, es transformi en vi i, a més, en un vi superior, el millor de tots, segons el majordom entès en noces. L'evangelista acaba donant testimoni del primer “signe” de Jesús, del començament de la manifestació de la seva glòria i de la progressiva fe dels deixebles en ell. 

» Primera Lectura

Lectura del llibre d'Isaïes (Is 62,1-5)

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu. No et podran dir més «L'Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l'estimo», ia la teva terra, «Té-marit», perquè el Señor t'estimarà, i tindrà marit la teva terra. El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

» Segona Lectura

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,5-11)

Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifestacions de l'Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l'Esperit, rep el do d'una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l'únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia;un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d'interpretar-los.

» Evangeli

Lectura de l'Evangeli segons sant Joan (Jn 2,1-12)

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.»

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

LECTURES DEL DIUMENGE


...........