Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Mestre, no veieu que ens enfonsem?»
18-06-2021
«Mestre, no veieu que ens enfonsem?»

El relat evangèlic de Marc segueix molt de prop els esdeveniments de Jesús, i  mostra com els seus deixebles van descobrint, entre sorpreses i esglais, qui és realment el seu Mestre. L’evangeli d‘avui està ambientat com un “miracle de naturalesa” en forma d'exorcisme, per la manera com Jesús afronta “l’esperit” del mar que amenaça els deixebles. La posta en escena és impressionant, per descomptat: el capvespre d'un dia de feina i predicació, Jesús vol endinsar-se en el mar per passar a l'altra riba. Mentre ell dorm tranquil·lament es desferma la tempesta. No s’adorm pel cansament o la despreocupació nocturna sinó per confiança, sobirania i seguretat. Jesús, contràriament a la inseguretat dels deixebles, sap que no ha de témer res d'aquest mar, tot i ser bastant perillós i capaç de desenvolupar tempestats inesperades, com la que explica Marc. Hi ha un fort contrast entre la imatge de Jesús adormit i la violència amb què el desperten els deixebles, espantats, amb raó, perquè l'aigua ja entrava a la barca molt sacsejada pel vent. A més d’altres comentaris, cal assenyalar que el papa Francesc va utilitzar aquest text per a motivar la nostra pregària en els moments més pregons de la crisi sanitària; un gest i comentari que ja formen part de la “tradició” d'interpretar d'aquest text i defineix bé el seu contingut.

Sens dubte, moltes situacions passades i, sobretot, presents, ens ajuden a reviure aquesta interpretació. Estem immersos en una o diverses guerres culturals, no se sap ben bé per quines prevalences, que aixequen onades d'odi i fanatisme que no sorgien des de fa molts anys, almenys amb aquesta violència. Són forces que poden semblar incontrolables i amenaçadores. Quan desperten Jesús, primerament s'ocupa del problema increpant el vent i el llac, com abans havia fet amb els esperits immunds. Un cop controlada la situació, recrimina als deixebles la seva covardia i falta de fe. Ells se sorprenen extraordinàriament i aprofundeixen si no en la resposta de qui és realment Jesús, sí en plantejar-se el que els pregunta. Jesús, com diu la primera lectura, controla el mar “amb una porta” i fins i tot el pot “vestir amb les boires”; al mar i a totes les forces de la natura i, el que és més important, està disposat a exercir aquesta autoritat per protegir els seus, a tots. Una bona lliçó perquè veiem que la nostra fe fa que el sentim proper i que el seu poder, incapaç de fer el mal, és perfecte per beneir, fer créixer i salvaguardar-nos la vida i la nostra fraternitat.

» Primera Lectura

Lectura del llibre de Job (Jb 38,1.8-11)

El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «¿Qui posà les portes que limiten la mar quan naixia plena d’insolència, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, la nuvolada? Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones.»

» Segona Lectura

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint (2Co 5,14-17)

Germans, l’amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.

» Evangeli

Lectura de l'evangeli segons sant Marc (Mc 4,35-41)

Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba.» Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?» Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué a l’aigua: «Calla i estigues quieta.» El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?» Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?»

LECTURES DEL DIUMENGE