Evangeli dominical

EVANGELI DOMINICAL

«Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi.»
17-09-2021
«Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi.»
Tal com s'intuia el diumenge passat, l'evangeli canvia d'intenció i sentit. Després que Pere hagi confessat que Jesús és el Messies, l'home que Déu envia per fer cumplir les seves promeses, Jesús comença a instruir els seus deixebles. Comença pel veritable camí que haurà de seguir el Messies que passarà per l'entrega en mans dels homes dels perquè el matin i, i una cosa molt més desconcertant: que als tres dies d'aquesta mort, ressusciti. Diu l'evangelista, amb tota la raó, que els deixebles no ho entenien i que els feia por preguntar res. No podien comprendre de cap manera que el Messies pogués aparèixer amb aquestes perspectives. Amb prou feines podien intuir quina mena de messies era aquest i què en podrien treure d'una semblant aventura. En aquesta experiència d'homes i deixebles hauran d'assumir el mateix camí que després hauran de fer tots els qui s'apropin a Jesús. I més encara, quan comencin a intuir cap a on va tot això, quina és la veritable missió del Messies que no té res a veure amb la instauració de l'enèsim imperi humà sinó amb quelcom completament diferent. En realitat això no apareix directament a l'Evangeli, s'anirà revelant de mica  en mica. De moment, només l'anunci que el camí del Messies acaba amb la “resurrecció” aporta una mica de llum i sentit a tot plegat. El seu camí com a deixebles serà un veritable aprenentatge, un autèntic canvi que hauran d'assumir a través de les seves pròpies vides. 
Un aprenentatge que comença immediatament, segons Marc, perquè els deixebles en comptes de reflexionar sobre el que Jesús “ensenya”, més aviat hi veuen les conseqüències: si Jesús desapareix, caldrà que tingui un seguidor principal a qui seguir quan ell 'desapareixi' –encara que sigui momentàniament–. Per això buscaven qui era el més important i Jesús els sorprèn: el primer entre ells, entre els cristians que el segueixin, no serà qui vagi al davant o el més “honorat”, sinó qui més es dediqui a servir, fins al punt de voler ser el darrer per tenir cura de tots. I ho mostra molt gràficament amb un noi –algú sense gens de relleu– i assenyalar que només qui acull un petit així, que no importa socialment, està acollint el Messies i a qui li envia, a Déu, que és qui vol canviar la manera com percebem i vivim la realitat. No és tracta de cap revolució ni de "girar la truita", sinó de créixer en experiència de la realitat i descobrir que la vida és més àmplia; que el veritable poder consisteix en donar vida i avivar-la, no en estar pel damunt.
» Primera Lectura

LECTURA DEL LLIBRE DE LA SAVIESA (SV 2,12.17-20)

Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l'educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà.»

» Segona Lectura

LECTURA DE LA CARTA DE SANT JAUME (JM 3,16-4,3)

Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau. D'on vénen entre vosaltres les lluites i les baralles? No vénen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.

» Evangeli

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT MARC (MC 9,30-37)

En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sapigués ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l'home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies.» Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafar-Naüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d'ells seria el més important. Aleshores s'assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots.» Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d'aquests nois perquè porta el meu nom, m'acull a mi, i qui m'acull a mi, no m'acull a mi, sinó el qui m'ha enviat.»

LECTURES DEL DIUMENGE